Estudi6 gestiona el servei “Marratxí Social” dins l’àmbit dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics de Marratxí.

Estudi6 gestiona el servei “Marratxí Social” dins l’àmbit dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics de Marratxí.

El servei, titularitat de l’Ajuntament de Marratxí, consta de dos programes d’actuació; el programa d’educació social i el programa d’intervenció comunitària.

L’equip d’educadors i educadores socials executarà els projectes de:

  1. Intervenció socioeducativa amb infants i joves en risc.
  1. Atenció a les famílies en el seu domicili per superar les dificultats de la vida familiar.
  2. Acció educativa en els espais públic: carrers, places, parcs, centres educatius, per prevenir situacions de risc.
  3. Projecte d’Animació sociocultural del Centre de dia.

L’equip d’intervenció comunitària, -dos treballadores socials, un tècnic en ciències socials i un educador social-, executaran els següents 14 projectes:

  1. Elaboració d’un Inventari de Recursos Socials del municipi.
  2. Projecte de prevenció del consum de drogues i alcohol.
  3. Projecte de creació Taula d’entitats.
  4. Projecte Intervenció sociocomunitària en nuclis vulnerables de Marratxí: sa cabana i es Garrovers.
  5. Projecte Drets i Participació Social de la ciutadania.
  6. Projecte Consell Municipal de Serveis Socials.
  7. Projecte desenvolupament del Pla d’Igualtat d’oportunitats.
  8. Projecte Consell de dones per la Igualtat.
  9. Projecte atenció al col·lectiu d’ètnia gitana.
  10. Projecte d’intervenció social amb el col·lectiu “okupa”
  11. Projecte Marratxí Municipi Amic de la Infància.
  12. Gestió i dinamització de laSeu d’Entitats socials
  13. Projecte beques i ajudes per adquisició de llibres i material escolar
  14. Projecte difusió de les subvencions anuals municipals per a entitats socials.

 

El servei es divideix en dos programes, els quals inclouen activitats que són complementàries, implicant una mateixa unitat i, per tant, estan coordinats per un treballador social encarregat de la supervisió, garantir el bon funcionament del servei i el donar suport tècnic.

“Educació musical inclusiva: l’atenció a la discapacitat visual”

Aquest mes de setembre, el professorat de l’Escola Municipal de Música de Palma ha participat al curs de formació “Educació musical inclusiva: l’atenció a la discapacitat visual”, impartit per a Isidre Vallés, del centre de recursos educatius de l’ONCE a Barcelona.
L’objectiu d’aquest curs és, entre d’altres, proposar estratègies de treball a l’aula, recursos i material didàctic per a millorar la integració dels alumnes amb discapacitat visual.

VIURE L’ART A L’ESCOLA

L’Art un recurs educatiu potent. A la vida hem d’estirar de tots aquells fils que ajuden a fer-la millor, i a la vegada anar teixint una xarxa que proporcioni relacions i seguretat per créixer. Un dels fils es l’Educació Artística.

Un amic nostre deia de la literatura que si bé no et pot canviar la vida pot ajudar a salvar-la, el mateix passa amb l’art.

Per què és un recurs potent? Apropar-nos i endinsar-nos en l’art des de l’observació, la reflexió, el diàleg i l’expressió personal ens proporciona poder mirar-nos a nosaltres mateixos, mirar cap el nostre interior, reconèixer-nos, poder reflexionar sobre el que ens passa, el que pensam, el que som, i entendre-nos per seguir evolucionant.

L’art com a mirall, propi i de la societat, perquè també ens proporciona créixer amb els altres, poder compartir-ho i saber també el que els altres pensen i fan. A més ens ofereix un ventall de possibilitats per poder expressar-nos amb recursos diferents a la paraula.

Si bé la paraula i la pintura des de l’antiguitat han estat lligades: «la poesia es pintura que parla i la pintura poesia muda» (Simónides de Ceos 556-468 aC), no tot el que es pot expressar amb imatges es pot explicar en paraules. Les imatges ens proporcionen una visió més ampla i oberta que hem d’aprofitar, entren directament a través dels ulls i mouen en un instant els nostres sentiments. Posar en paraules el concepte o el que ens evoca la paraula “terra” és una cosa, expressar-ho plàsticament és una altra.

Donem, idò, al nostre alumnat l’oportunitat de triar diferents maneres d’expressar-se per créixer.

Quin valor donam a l’Educació Artística? Des de l’escola s’ha de reivindicar i lluitar per canviar de forma real el sentit i el valor del temps que se li dedica. Podem imaginar una vida sense música, ball, fotografia, pintura, escultura, arquitectura, jardins, arts decoratives…? Però en canvi a l’escola no ocupen més que un 8% setmanal i sols es treballa una petita part del conjunt. La resta, el 92%, es dedica a altres àrees. La qual cosa no deixa de ser una contradicció, quan les activitats -no gratuïtes precisament- a les que les famílies apunten als seus infants fora de l’horari escolar són música, dansa, teatre, pintura… Això crea vertaderes desigualtats entre aquells que no tenen recursos per anar-hi.

És una contradicció també perquè a tothom li agrada, aprèn i sent amb el cinema, el teatre, els concerts, les òperes, les exposicions de fotografies, qui no necessita imatges contínuament a la seva vida?   També volem vestir de manera elegant o especial, apreciam les vivendes i els edificis bells…

En conseqüència l’escola ha d’oferir una educació artística de qualitat basada en ensenyar als infants a treure a l’exterior el seu món interior, a aprendre, a comprendre i explicar el que passa, pensen i senten amb un recurs tant fort i tan relacionat amb els altres sabers com és l’art. Per tant no podem optar per fer manualitats, hem de dissenyar activitats on els infants puguin posar en marxa la seva capacitat de pensar, de relacionar, d’intervenir i proposar, de fer projectes, d’organitzar i pensar què faran i com, amb quins materials, i on aquests tenguin relació amb el que vulguin explicar.

La nostra proposta sorgeix d’aquestes premisses, del desig de viure i fer viure l’art com a font d’informació, de plaer i d’inspiració creadora. Però sobretot de creixement personal i social. Fa molts anys que pretenem dotar de sentit aquesta branca del coneixement i traspassar les fronteres de les tècniques i de la bellesa canònica.

Com concretam la nostra pràctica? Les idees que ens guien són: donar sentit al que feim, entendre, per crear des de la comprensió, i utilitzar les tècniques en virtut d’allò que volem expressar.

Parlam de com és d’important saber mirar i copsar l’essència de les coses. A vegades no és necessari emplenar-ho tot. Un petit detall ens parla de tot el que representa, el que suggereix.

Donam importància a la sensibilitat, al paper que hi juguen els sentits. Procuram cultivar la curiositat, el motor de l’avanç de la humanitat: aprendre a veure dins, a demanar-se pel que hi ha més enllà. Però sobre tot a establir relacions: l’art com a cruïlla.

Pel que fa a la intervenció docent cercam l’equilibri entre el dir i el fer, desmitificam el concepte de creativitat i compartim amb els alumnes la idea que tothom pot fer des d’allà on es troba, perquè l’art està a l’abast de tothom.

Aprofundim en les obres d’art, els artistes i la seva època. El sentit que guiava la seva producció ens serveix per comprendre i fer la nostra, sense imitacions estereotipades. No feim el mateix que ells feien o fan, cercam el que ells cercaven i reflectim les pròpies idees. En tot aquest procés necessitam revaloritzar l’art contemporani, on no tot és explícit i ens ajuda a qüestionar-nos tantes coses.

Les sortides es fan imprescindibles i tant a la natura com als espais culturals -museus, galeries, recorreguts urbans…- miram de viure totes les manifestacions artístiques i fer-nos-les nostres.

En tot aquest procés el diàleg és l’eina primordial, que ens permet construir a partir de les individualitats. Dir, fer i tornar dir, per valorar els aprenentatges i ser-ne conscients, o, en ocasions, just el contrari: Fer i dir, per compartir el que ha succeït, el que hem viscut. De l’observació i el diàleg a l’acció, o a la inversa. Camins d’anada i tornada pels boscos de l’art, mentre creixem en edat i experiència.

 

Cati Sbert Rosselló i
Maite Sbert Rosselló.
Mestres del CEIP Es Pont, de Palma.
Primavera 2017

Entrega de premis del III Concurs juvenil de microrelats

El divendres 28 d’abril al Casal Balaguer es va celebrar la entrega de premis del III Concurs juvenil de microrelats impulsat per les 7 biblioteques municipals de Palma gestionades per Estudi 6 (Son Sardina, Son Cladera, Son Cànaves, Son Gotleu, Son Ximelis, Coll de’n Rabassa i Son Ferriol). Aquesta tercera edició ha estat un èxit donat que hem contat amb un total de 161 participants d’entre 12 i 18 anys de diferents centres educatius de Palma: IES Son Rullán, CC CIDE, CC Sant Josep Obrer, CC Sant Antoni Abad, IES Madina Mayurca, IES Francesc de Borja Moll, CEIP Pere Rosselló i Oliver…

Irene Montesino, del col·legi Lladó, amb el seu relat “Gélida como la muerte” va ser la primera guanyadora de la categoria de 12 a 14 anys i va rebre un llibre electrònic. Amb el relat “Ana”, Genoveva Ferreras, alumna del col·legi Sant Antoni Abad va guanyar el xec per a llibres, el segon premi.

A la segona categoria de 15 a 18 anys, es va fer amb el llibre electrònic n’Alba Herrero, estudiant de l’IES Son Rullán i escriptora del relat “El tiempo siempre ha sido oro”. El segon premi dins aquesta segona categoria va ser per l’original relat “Jo cercava esclata-sangs per Randa”, escrit per l’alumne de l’IES Francesc de Borja Moll, Adrián Colomar.

Més de 100 persones assistiren a l’acte on es varen desvetllar els guanyadors i guanyadores, es varen sortejar diferents obsequis i es va acabar amb una piscolabis. A l’entrega de premis varen comptar amb l’assistència de Francisca Niell (Directora General de Cultura) i Llorenç Carrió (Regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria històrica i Política Lingüística).