{"id":4713,"date":"2017-03-17T10:11:11","date_gmt":"2017-03-17T09:11:11","guid":{"rendered":"https:\/\/estudi6.com\/?p=4713"},"modified":"2018-01-10T12:19:19","modified_gmt":"2018-01-10T11:19:19","slug":"que-es-la-musicoterapia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/estudi6.com\/es\/que-es-la-musicoterapia\/","title":{"rendered":"QU\u00c8 \u00c9S LA MUSICOTER\u00c0PIA?"},"content":{"rendered":"

La musicoter\u00e0pia \u00e9s una disciplina lligada al camp de la salut que utilitza la m\u00fasica i activitats musicals per tractar necessitats f\u00edsiques, psicol\u00f2giques, cognitives i socials<\/strong>. Per la seva vessant musical est\u00e0 agrupada dins de la denominaci\u00f3 d\u2019arts creatives-ter\u00e0pia<\/strong> i el seu efecte terap\u00e8utic es basa en com <\/em><\/strong>es pot usar la m\u00fasica per provocar canvis en les persones que l\u2019escolten o l\u2019executen.<\/p>\n

Aquest format de ter\u00e0pia t\u00e9 molta varietat d\u2019estils i de formes d\u2019implicar les persones, convertint-la en un medi molt flexible <\/strong>per ser usada en activitats que facilitin el proc\u00e9s terap\u00e8utic. Tal com va dir Zoller (1991): \u00ables activitats musicals posen \u00e8mfasi en les formes no verbals de comunicaci\u00f3 ja que sovint superen les limitacions f\u00edsiques, culturals, intel\u00b7lectuals i emocionals\u00bb.<\/p>\n

El musicoterapeuta pot treballar en moltes \u00e0rees, per aquest motiu es va expandint a nous entorns cl\u00ednics i s\u00f3n moltes les persones que se\u2019n poden beneficiar. Els estudis que s\u2019han realitzat en els \u00faltims temps han donat suport a l\u2019efectivitat de la musicoter\u00e0pia en moltes \u00e0rees<\/strong>.<\/p>\n

Per\u00f2 segueix en peu una gran pregunta, qu\u00e8 fa que la m\u00fasica sigui terap\u00e8utica? <\/strong>L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un ser musical i la m\u00fasica est\u00e0 present de moltes formes en la vida di\u00e0ria superant tot tipus de barreres<\/strong>. Aquesta evid\u00e8ncia ja mostra la capacitat de la m\u00fasica per moure l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i es constata el fet com\u00fa que la m\u00fasica \u00e9s capa\u00e7 d\u2019activar les persones a tots els nivells<\/strong>. Fins ara s\u2019ha pogut veure que la comunicaci\u00f3 merament verbal no \u00e9s suficient per mostrar i expressar les emocions i sentiments que ens porten a un punt de benestar i salut, per la qual cosa la m\u00fasica \u00e9s un instrument amb un gran potencial per ser usat com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3<\/strong>, ja que aquesta pot despertar, evocar, provocar, refor\u00e7ar i desenvolupar qualsevol emoci\u00f3 o sentiment hum\u00e0.<\/strong><\/p>\n

E. Thayer Gaston (1958), un dels primers l\u00edders de la musicoter\u00e0pia, explica d\u2019una manera molt il\u00b7lustradora el poder de la m\u00fasica: \u00abdes d\u2019un punt de vista funcional, la m\u00fasica \u00e9s b\u00e0sicament un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3. \u00c9s m\u00e9s subtil que les paraules. De fet, \u00e9s el significat no verbal de la m\u00fasica el que li dona la seva pot\u00e8ncia i valor. No hi hauria m\u00fasica, ni potser necessitat d\u2019ella, si es pogu\u00e9s comunicar verbalment el que f\u00e0cilment es pot comunicar a trav\u00e9s de la m\u00fasica\u00bb.<\/p>\n

Sabem que el valor terap\u00e8utic de la m\u00fasica resideix en l\u2019emoci\u00f3 que suggereix, per\u00f2 com <\/em>pot expressar sentiments la m\u00fasica<\/strong>? Susan Langer (1951) descriu cinc raons per les quals la m\u00fasica \u00e9s considerada com l\u2019art que millor pot expressar les emocions i els sentiments:<\/p>\n

    \n
  1. T\u00e9 un llenguatge simb\u00f2lic propi.<\/strong><\/li>\n
  2. T\u00e9 com a objectiu expressar el m\u00f3n dels sentiments <\/strong>i pot fer-ho de manera que, per la seva forma i estructura, s\u2019assembla a la forma de les pr\u00f2pies emocions, fent possible la seva simbolitzaci\u00f3.<\/li>\n
  3. La m\u00fasica \u00e9s una forma simb\u00f2lica inacabada. <\/strong>Aquesta caracter\u00edstica permet a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 veure projectats en la m\u00fasica els seus estats d\u2019\u00e0nim.<\/li>\n
  4. La m\u00fasica expressa millor els sentiments humans <\/strong>que el propi llenguatge ja que els pot revelar amb m\u00e9s detall i no es veu limitada per les paraules.<\/li>\n
  5. Mostra la possibilitat d\u2019expressar emocions i sensacions oposades simult\u00e0niament<\/strong>, fet que permet comunicar coses m\u00e9s complexes i que, per tant, la fan anar molt m\u00e9s enll\u00e0.<\/li>\n<\/ol>\n

    A m\u00e9s a m\u00e9s, la m\u00fasica, gr\u00e0cies a les seves \u00e0mplies propietats, \u00e9s capa\u00e7 de provocar diferents efectes en l\u2019\u00e9sser hum\u00e0:<\/p>\n

      \n
    • Efectes fisiol\u00f2gics: <\/strong>accelera o retarda les principals funcions org\u00e0niques, afavorint un estat fisiol\u00f2gic \u00f2ptim. Influeix en tot l\u2019organisme i afavoreix la percepci\u00f3.<\/li>\n
    • Efectes intel\u00b7lectuals: <\/strong>ajuda a desenvolupar la capacitat d’atenci\u00f3 i de mem\u00f2ria, a m\u00e9s d’afavorir l’aprenentatge i d\u2019aportar ordre i estructura. Tamb\u00e9 imbueix sensacions d’equilibri i simetria i promou la creativitat.<\/li>\n
    • Efectes socials: <\/strong>provoca i afavoreix l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un mateix projectant sentiments, pensaments i imatges de forma no verbal i simb\u00f2lica.<\/li>\n<\/ul>\n

      Amb aquest primer tast general sobre la musicoter\u00e0pia i les seves propietats ja es pot apreciar el seu valor com a mitj\u00e0 terap\u00e8utic, un mitj\u00e0 que cada cop es mostra m\u00e9s valu\u00f3s i necessari dins la societat per tractar una gran varietat de necessitats i de col\u00b7lectius.<\/p>\n

       <\/p>\n

      Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques:<\/u><\/strong><\/p>\n

        \n
      • Davis, W. B., Gfeller K. E., and Thaut M. H. (2006). Introducci\u00f3n a la Musicoterapia, teor\u00eda y pr\u00e1ctica. <\/em>Barcelona: Editorial de m\u00fasica Boileau.<\/li>\n
      • Gaston, E. T. (1958). Music in therapy. In Progress in psychotherapy, <\/em>edited by J. H. Masserman and J. L. Moreno, 143. New York: Grune and Stratton<\/li>\n<\/ul>\n

        Jauset, J.A. (2008). M\u00fasica y neurociencia: la musicoterapia, sus fundamentos, efectos y aplicaciones terap\u00e9uticas. <\/em>Barcelona: Editorial UOC.<\/p>\n

        McCarthy, J., Geist, K., Zojwala, R., & Schock, M. Z., M.A. (2008). A survey of music therapists’ work with speech-language pathologists and experiences with augmentative and alternative communication. Journal of Music Therapy, 45<\/em>(4), 405-26.<\/p>\n

        Poch, S. (2002). Compendio de musicoter\u00e0pia. Volumen I. <\/em>(2a ed.). Barcelona: Herder. Poch, S. (1999). Compendio de musicoter\u00e0pia. Volumen II. <\/em>Barcelona: Herder.<\/p>\n

        Poch, S. (1999). Compendio de musicoter\u00e0pia. Volumen II. <\/em>Barcelona: Herder.<\/p>\n

         <\/p>\n

         <\/p>\n

        Gemma Genov\u00e8s Cerd\u00e0.<\/p>\n

        Psic\u00f2loga i musicoterapeuta. T\u00e8cnica de suport psicopedag\u00f2gic d’ESTUDI 6 a l’EMM Can Fargues (Barcelona)<\/p>\n

         <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        La musicoter\u00e0pia \u00e9s una disciplina lligada al camp de la salut que utilitza la m\u00fasica i activitats musicals per tractar necessitats f\u00edsiques, psicol\u00f2giques, cognitives i socials. Per la seva vessant musical est\u00e0 agrupada dins de la denominaci\u00f3 d\u2019arts creatives-ter\u00e0pia i el seu efecte terap\u00e8utic es basa en com es pot usar la m\u00fasica per provocar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4711,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[80],"tags":[153,151,152],"class_list":["post-4713","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-educacion-musical","tag-emociones","tag-musicoterapia","tag-sentimientos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4713","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4713"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4713\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4714,"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4713\/revisions\/4714"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4711"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4713"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4713"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/estudi6.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4713"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}