VIURE L’ART A L’ESCOLA

L’Art un recurs educatiu potent. A la vida hem d’estirar de tots aquells fils que ajuden a fer-la millor, i a la vegada anar teixint una xarxa que proporcioni relacions i seguretat per créixer. Un dels fils es l’Educació Artística.

Un amic nostre deia de la literatura que si bé no et pot canviar la vida pot ajudar a salvar-la, el mateix passa amb l’art.

Per què és un recurs potent? Apropar-nos i endinsar-nos en l’art des de l’observació, la reflexió, el diàleg i l’expressió personal ens proporciona poder mirar-nos a nosaltres mateixos, mirar cap el nostre interior, reconèixer-nos, poder reflexionar sobre el que ens passa, el que pensam, el que som, i entendre-nos per seguir evolucionant.

L’art com a mirall, propi i de la societat, perquè també ens proporciona créixer amb els altres, poder compartir-ho i saber també el que els altres pensen i fan. A més ens ofereix un ventall de possibilitats per poder expressar-nos amb recursos diferents a la paraula.

Si bé la paraula i la pintura des de l’antiguitat han estat lligades: «la poesia es pintura que parla i la pintura poesia muda» (Simónides de Ceos 556-468 aC), no tot el que es pot expressar amb imatges es pot explicar en paraules. Les imatges ens proporcionen una visió més ampla i oberta que hem d’aprofitar, entren directament a través dels ulls i mouen en un instant els nostres sentiments. Posar en paraules el concepte o el que ens evoca la paraula “terra” és una cosa, expressar-ho plàsticament és una altra.

Donem, idò, al nostre alumnat l’oportunitat de triar diferents maneres d’expressar-se per créixer.

Quin valor donam a l’Educació Artística? Des de l’escola s’ha de reivindicar i lluitar per canviar de forma real el sentit i el valor del temps que se li dedica. Podem imaginar una vida sense música, ball, fotografia, pintura, escultura, arquitectura, jardins, arts decoratives…? Però en canvi a l’escola no ocupen més que un 8% setmanal i sols es treballa una petita part del conjunt. La resta, el 92%, es dedica a altres àrees. La qual cosa no deixa de ser una contradicció, quan les activitats -no gratuïtes precisament- a les que les famílies apunten als seus infants fora de l’horari escolar són música, dansa, teatre, pintura… Això crea vertaderes desigualtats entre aquells que no tenen recursos per anar-hi.

És una contradicció també perquè a tothom li agrada, aprèn i sent amb el cinema, el teatre, els concerts, les òperes, les exposicions de fotografies, qui no necessita imatges contínuament a la seva vida?   També volem vestir de manera elegant o especial, apreciam les vivendes i els edificis bells…

En conseqüència l’escola ha d’oferir una educació artística de qualitat basada en ensenyar als infants a treure a l’exterior el seu món interior, a aprendre, a comprendre i explicar el que passa, pensen i senten amb un recurs tant fort i tan relacionat amb els altres sabers com és l’art. Per tant no podem optar per fer manualitats, hem de dissenyar activitats on els infants puguin posar en marxa la seva capacitat de pensar, de relacionar, d’intervenir i proposar, de fer projectes, d’organitzar i pensar què faran i com, amb quins materials, i on aquests tenguin relació amb el que vulguin explicar.

La nostra proposta sorgeix d’aquestes premisses, del desig de viure i fer viure l’art com a font d’informació, de plaer i d’inspiració creadora. Però sobretot de creixement personal i social. Fa molts anys que pretenem dotar de sentit aquesta branca del coneixement i traspassar les fronteres de les tècniques i de la bellesa canònica.

Com concretam la nostra pràctica? Les idees que ens guien són: donar sentit al que feim, entendre, per crear des de la comprensió, i utilitzar les tècniques en virtut d’allò que volem expressar.

Parlam de com és d’important saber mirar i copsar l’essència de les coses. A vegades no és necessari emplenar-ho tot. Un petit detall ens parla de tot el que representa, el que suggereix.

Donam importància a la sensibilitat, al paper que hi juguen els sentits. Procuram cultivar la curiositat, el motor de l’avanç de la humanitat: aprendre a veure dins, a demanar-se pel que hi ha més enllà. Però sobre tot a establir relacions: l’art com a cruïlla.

Pel que fa a la intervenció docent cercam l’equilibri entre el dir i el fer, desmitificam el concepte de creativitat i compartim amb els alumnes la idea que tothom pot fer des d’allà on es troba, perquè l’art està a l’abast de tothom.

Aprofundim en les obres d’art, els artistes i la seva època. El sentit que guiava la seva producció ens serveix per comprendre i fer la nostra, sense imitacions estereotipades. No feim el mateix que ells feien o fan, cercam el que ells cercaven i reflectim les pròpies idees. En tot aquest procés necessitam revaloritzar l’art contemporani, on no tot és explícit i ens ajuda a qüestionar-nos tantes coses.

Les sortides es fan imprescindibles i tant a la natura com als espais culturals -museus, galeries, recorreguts urbans…- miram de viure totes les manifestacions artístiques i fer-nos-les nostres.

En tot aquest procés el diàleg és l’eina primordial, que ens permet construir a partir de les individualitats. Dir, fer i tornar dir, per valorar els aprenentatges i ser-ne conscients, o, en ocasions, just el contrari: Fer i dir, per compartir el que ha succeït, el que hem viscut. De l’observació i el diàleg a l’acció, o a la inversa. Camins d’anada i tornada pels boscos de l’art, mentre creixem en edat i experiència.

 

Cati Sbert Rosselló i
Maite Sbert Rosselló.
Mestres del CEIP Es Pont, de Palma.
Primavera 2017

QUÈ ÉS LA MUSICOTERÀPIA?

La musicoteràpia és una disciplina lligada al camp de la salut que utilitza la música i activitats musicals per tractar necessitats físiques, psicològiques, cognitives i socials. Per la seva vessant musical està agrupada dins de la denominació d’arts creatives-teràpia i el seu efecte terapèutic es basa en com es pot usar la música per provocar canvis en les persones que l’escolten o l’executen.

Aquest format de teràpia té molta varietat d’estils i de formes d’implicar les persones, convertint-la en un medi molt flexible per ser usada en activitats que facilitin el procés terapèutic. Tal com va dir Zoller (1991): «les activitats musicals posen èmfasi en les formes no verbals de comunicació ja que sovint superen les limitacions físiques, culturals, intel·lectuals i emocionals».

El musicoterapeuta pot treballar en moltes àrees, per aquest motiu es va expandint a nous entorns clínics i són moltes les persones que se’n poden beneficiar. Els estudis que s’han realitzat en els últims temps han donat suport a l’efectivitat de la musicoteràpia en moltes àrees.

Però segueix en peu una gran pregunta, què fa que la música sigui terapèutica? L’ésser humà és un ser musical i la música està present de moltes formes en la vida diària superant tot tipus de barreres. Aquesta evidència ja mostra la capacitat de la música per moure l’ésser humà i es constata el fet comú que la música és capaç d’activar les persones a tots els nivells. Fins ara s’ha pogut veure que la comunicació merament verbal no és suficient per mostrar i expressar les emocions i sentiments que ens porten a un punt de benestar i salut, per la qual cosa la música és un instrument amb un gran potencial per ser usat com a mitjà de comunicació, ja que aquesta pot despertar, evocar, provocar, reforçar i desenvolupar qualsevol emoció o sentiment humà.

E. Thayer Gaston (1958), un dels primers líders de la musicoteràpia, explica d’una manera molt il·lustradora el poder de la música: «des d’un punt de vista funcional, la música és bàsicament un mitjà de comunicació. És més subtil que les paraules. De fet, és el significat no verbal de la música el que li dona la seva potència i valor. No hi hauria música, ni potser necessitat d’ella, si es pogués comunicar verbalment el que fàcilment es pot comunicar a través de la música».

Sabem que el valor terapèutic de la música resideix en l’emoció que suggereix, però com pot expressar sentiments la música? Susan Langer (1951) descriu cinc raons per les quals la música és considerada com l’art que millor pot expressar les emocions i els sentiments:

  1. Té un llenguatge simbòlic propi.
  2. Té com a objectiu expressar el món dels sentiments i pot fer-ho de manera que, per la seva forma i estructura, s’assembla a la forma de les pròpies emocions, fent possible la seva simbolització.
  3. La música és una forma simbòlica inacabada. Aquesta característica permet a l’ésser humà veure projectats en la música els seus estats d’ànim.
  4. La música expressa millor els sentiments humans que el propi llenguatge ja que els pot revelar amb més detall i no es veu limitada per les paraules.
  5. Mostra la possibilitat d’expressar emocions i sensacions oposades simultàniament, fet que permet comunicar coses més complexes i que, per tant, la fan anar molt més enllà.

A més a més, la música, gràcies a les seves àmplies propietats, és capaç de provocar diferents efectes en l’ésser humà:

  • Efectes fisiològics: accelera o retarda les principals funcions orgàniques, afavorint un estat fisiològic òptim. Influeix en tot l’organisme i afavoreix la percepció.
  • Efectes intel·lectuals: ajuda a desenvolupar la capacitat d’atenció i de memòria, a més d’afavorir l’aprenentatge i d’aportar ordre i estructura. També imbueix sensacions d’equilibri i simetria i promou la creativitat.
  • Efectes socials: provoca i afavoreix l’expressió d’un mateix projectant sentiments, pensaments i imatges de forma no verbal i simbòlica.

Amb aquest primer tast general sobre la musicoteràpia i les seves propietats ja es pot apreciar el seu valor com a mitjà terapèutic, un mitjà que cada cop es mostra més valuós i necessari dins la societat per tractar una gran varietat de necessitats i de col·lectius.

 

Referències bibliogràfiques:

  • Davis, W. B., Gfeller K. E., and Thaut M. H. (2006). Introducción a la Musicoterapia, teoría y práctica. Barcelona: Editorial de música Boileau.
  • Gaston, E. T. (1958). Music in therapy. In Progress in psychotherapy, edited by J. H. Masserman and J. L. Moreno, 143. New York: Grune and Stratton

Jauset, J.A. (2008). Música y neurociencia: la musicoterapia, sus fundamentos, efectos y aplicaciones terapéuticas. Barcelona: Editorial UOC.

McCarthy, J., Geist, K., Zojwala, R., & Schock, M. Z., M.A. (2008). A survey of music therapists’ work with speech-language pathologists and experiences with augmentative and alternative communication. Journal of Music Therapy, 45(4), 405-26.

Poch, S. (2002). Compendio de musicoteràpia. Volumen I. (2a ed.). Barcelona: Herder. Poch, S. (1999). Compendio de musicoteràpia. Volumen II. Barcelona: Herder.

Poch, S. (1999). Compendio de musicoteràpia. Volumen II. Barcelona: Herder.

 

 

Gemma Genovès Cerdà.

Psicòloga i musicoterapeuta. Tècnica de suport psicopedagògic d’ESTUDI 6 a l’EMM Can Fargues (Barcelona)

 

EURASMUS + Juventud

Si eres joven, hayas estudiado o no, el programa de movilidad europea te interesa. La Unión Europea ofrece programas que favorecen diversos ámbitos (empresas, medio ambiente, jóvenes, trabajadores, estudiantes universitarios, etc.) pero en este artículo destacaremos dos acciones de ERASMUS+ juventud: El Servicio Voluntario Europeo (SVE) y los Intercambios Juveniles (IJ). Ambos programas son oportunidades para los jóvenes que facilitan su participación como voluntarios en proyectos sociales en cualquiera de los 28 países europeos.

Es una forma de visitar un nuevo país, conocer un nuevo idioma (¡o mejorar el inglés!), comprender una nueva cultura, hacer nuevas amistades y ante todo APRENDER. Durante el proyecto, no se acude a clase, no se exige experiencia previa ni se exigen idiomas, sino que se establecen dos únicos requisitos: tener entre 17 y 30 años y estar motivado para participar en el proyecto escogido.

¿Qué se hace durante la estancia en el país?

Las tareas que se realizan como voluntario dependen de la temática del proyecto escogido y de lo que puedas aportar como voluntario . La finalidad es que aprendas del proyecto y de tu estancia y que las personas que conozcas aprendan de ti.

Aurora, 26 años, voluntaria en el proyecto “3 floors of change” en Polonia: “Me encantan los niños y, aunque no había pensado en Polonia como destino, empecé a leer sobre la organización. Me gustó su forma de presentarse: no querían CV, no querían carta de motivación, sólo rellenar un formulario donde te ponían ejemplos de distintas situaciones y tenías que explicar cómo actuarías.

Una vez apliqué mi formulario, me empecé a informar de Polonia y quise que fuera ese mi destino: precios baratos, buena comida, ciudades bonitas y cerca de muchos lugares europeos con encanto.

Al cabo de unas semanas me enviaron un email diciendo que había sido elegida para una entrevista vía Skype. Mis nervios estaban a flor de piel y a la hora de la entrevista creí que no sería la elegida por mi nivel de inglés y porque la conexión no duró más de 10 minutos. Recuerdo esa entrevista como si fuera ayer.”

Como persona implicada en dichos proyectos puedo decir que el programa de movilidad europea es, a su vez, una oportunidad para un joven de obtener experiencia en su vida profesional y personal. El mercado laboral actual exige cada vez más un desarrollo interpersonal de sus trabajadores que no siempre queda cubierto por las competencias académicas adquiridas en el sistema educativo.

El desarrollo de competencias personales se realiza tanto dentro del ámbito académico como fuera, pero cabe recalcar que el SVE y el IJ son dos acciones que lo promueven a través del ámbito informal. Ambas acciones promueven la adquisición de competencias dando continuidad a los intereses personales de los jóvenes. La participación tanto individual como grupal en dichos proyectos hace que los jóvenes se muevan y conozcan situaciones nuevas y diferentes a las que están acostumbrados saliendo de su zona confort (zona que conocemos y controlamos). Podemos decir que los programas SVE e IJ son herramientas para que todos los jóvenes, sean del país que sean, tengan la misma oportunidad de participar en un proyecto europeo viviendo en un país diferente del suyo.

Os estaréis preguntando cómo funcionan ambas acciones y por dónde tenemos que empezar…

Por un lado, el Servicio Voluntario Europeo está destinado a jóvenes de entre 17 a 30 años para que, desde su país de origen, busquen un proyecto en Europa que les interese y motive y en el cual quieran ser voluntarios durante un tiempo máximo de un año. Por otro lado, los Intercambios Juveniles están destinados a grupos de jóvenes de entre 13 a 30 años para que preparen un proyecto relacionado con una temática de interés común con otros grupos de jóvenes europeos. Para llevar a cabo ambas acciones los jóvenes disponen de organizaciones acreditadas que apoyan el programa. En primer lugar, están las organizaciones de envío que acompañan a los jóvenes durante la búsqueda de proyectos, y en segundo lugar, las organizaciones de acogida que acogen a los jóvenes en su proyecto local. Desde el Centro Universitario de Calvià se realizan asesorías y talleres para encontrar un proyecto adaptado a cada joven interesado y acompañarlo durante todo el proceso. Hasta día de hoy, la experiencia como organización de envío permite decir que el programa de movilidad europea, responde y se adapta a las necesidades de todos los voluntarios y voluntarias enviados desde Mallorca.

Toni, 20 años, voluntario en el proyecto “Faces of rural Europe” en Hungría: “Finalmente vi la suerte que tengo viviendo esta experiencia durante 8 meses y como mi mente estaba completamente abierta conociendo nuevos lugares y a nuevas personas… ¡Por esto, puedo decir que es la génesis de mi vida!”

 

Manon Diquero, Pedagoga / Equipo técnico Estudi6 del “Centre Universitari de Calvià” (CUC)