Los equipos profesionales de atención social de Estudio 6 realizan sesiones de autocura

El psicólogo social y psicoterapeuta Miquel Far ha sido la persona facilitadora de las 2 formaciones que han realizado los y las profesionales de Estudio 6. Han participado una treintena de profesionales de diferentes disciplinas (trabajo y educación social, psicología, pedagogía, integración social y otros) de los diferentes servicios del ámbito social que gestiona Estudio 6

VIURE L’ART A L’ESCOLA

L’Art un recurs educatiu potent. A la vida hem d’estirar de tots aquells fils que ajuden a fer-la millor, i a la vegada anar teixint una xarxa que proporcioni relacions i seguretat per créixer. Un dels fils es l’Educació Artística.

Un amic nostre deia de la literatura que si bé no et pot canviar la vida pot ajudar a salvar-la, el mateix passa amb l’art.

Per què és un recurs potent? Apropar-nos i endinsar-nos en l’art des de l’observació, la reflexió, el diàleg i l’expressió personal ens proporciona poder mirar-nos a nosaltres mateixos, mirar cap el nostre interior, reconèixer-nos, poder reflexionar sobre el que ens passa, el que pensam, el que som, i entendre-nos per seguir evolucionant.

L’art com a mirall, propi i de la societat, perquè també ens proporciona créixer amb els altres, poder compartir-ho i saber també el que els altres pensen i fan. A més ens ofereix un ventall de possibilitats per poder expressar-nos amb recursos diferents a la paraula.

Si bé la paraula i la pintura des de l’antiguitat han estat lligades: «la poesia es pintura que parla i la pintura poesia muda» (Simónides de Ceos 556-468 aC), no tot el que es pot expressar amb imatges es pot explicar en paraules. Les imatges ens proporcionen una visió més ampla i oberta que hem d’aprofitar, entren directament a través dels ulls i mouen en un instant els nostres sentiments. Posar en paraules el concepte o el que ens evoca la paraula «terra» és una cosa, expressar-ho plàsticament és una altra.

Donem, idò, al nostre alumnat l’oportunitat de triar diferents maneres d’expressar-se per créixer.

Quin valor donam a l’Educació Artística? Des de l’escola s’ha de reivindicar i lluitar per canviar de forma real el sentit i el valor del temps que se li dedica. Podem imaginar una vida sense música, ball, fotografia, pintura, escultura, arquitectura, jardins, arts decoratives…? Però en canvi a l’escola no ocupen més que un 8% setmanal i sols es treballa una petita part del conjunt. La resta, el 92%, es dedica a altres àrees. La qual cosa no deixa de ser una contradicció, quan les activitats -no gratuïtes precisament- a les que les famílies apunten als seus infants fora de l’horari escolar són música, dansa, teatre, pintura… Això crea vertaderes desigualtats entre aquells que no tenen recursos per anar-hi.

És una contradicció també perquè a tothom li agrada, aprèn i sent amb el cinema, el teatre, els concerts, les òperes, les exposicions de fotografies, qui no necessita imatges contínuament a la seva vida?   També volem vestir de manera elegant o especial, apreciam les vivendes i els edificis bells…

En conseqüència l’escola ha d’oferir una educació artística de qualitat basada en ensenyar als infants a treure a l’exterior el seu món interior, a aprendre, a comprendre i explicar el que passa, pensen i senten amb un recurs tant fort i tan relacionat amb els altres sabers com és l’art. Per tant no podem optar per fer manualitats, hem de dissenyar activitats on els infants puguin posar en marxa la seva capacitat de pensar, de relacionar, d’intervenir i proposar, de fer projectes, d’organitzar i pensar què faran i com, amb quins materials, i on aquests tenguin relació amb el que vulguin explicar.

La nostra proposta sorgeix d’aquestes premisses, del desig de viure i fer viure l’art com a font d’informació, de plaer i d’inspiració creadora. Però sobretot de creixement personal i social. Fa molts anys que pretenem dotar de sentit aquesta branca del coneixement i traspassar les fronteres de les tècniques i de la bellesa canònica.

Com concretam la nostra pràctica? Les idees que ens guien són: donar sentit al que feim, entendre, per crear des de la comprensió, i utilitzar les tècniques en virtut d’allò que volem expressar.

Parlam de com és d’important saber mirar i copsar l’essència de les coses. A vegades no és necessari emplenar-ho tot. Un petit detall ens parla de tot el que representa, el que suggereix.

Donam importància a la sensibilitat, al paper que hi juguen els sentits. Procuram cultivar la curiositat, el motor de l’avanç de la humanitat: aprendre a veure dins, a demanar-se pel que hi ha més enllà. Però sobre tot a establir relacions: l’art com a cruïlla.

Pel que fa a la intervenció docent cercam l’equilibri entre el dir i el fer, desmitificam el concepte de creativitat i compartim amb els alumnes la idea que tothom pot fer des d’allà on es troba, perquè l’art està a l’abast de tothom.

Aprofundim en les obres d’art, els artistes i la seva època. El sentit que guiava la seva producció ens serveix per comprendre i fer la nostra, sense imitacions estereotipades. No feim el mateix que ells feien o fan, cercam el que ells cercaven i reflectim les pròpies idees. En tot aquest procés necessitam revaloritzar l’art contemporani, on no tot és explícit i ens ajuda a qüestionar-nos tantes coses.

Les sortides es fan imprescindibles i tant a la natura com als espais culturals -museus, galeries, recorreguts urbans…- miram de viure totes les manifestacions artístiques i fer-nos-les nostres.

En tot aquest procés el diàleg és l’eina primordial, que ens permet construir a partir de les individualitats. Dir, fer i tornar dir, per valorar els aprenentatges i ser-ne conscients, o, en ocasions, just el contrari: Fer i dir, per compartir el que ha succeït, el que hem viscut. De l’observació i el diàleg a l’acció, o a la inversa. Camins d’anada i tornada pels boscos de l’art, mentre creixem en edat i experiència.

 

Cati Sbert Rosselló i
Maite Sbert Rosselló.
Mestres del CEIP Es Pont, de Palma.
Primavera 2017