Gràcies a totes i tots els que ens acompanyareu a la celebració del 25 aniversari.
Los adolescentes y las nuevas tecnologías
Estamos inmersos en una sociedad cambiante, en la que las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) se han convertido en un elemento indispensable que de una u otra forma condiciona nuestras vidas. Los adolescentes conforman uno de los colectivos más vulnerables al impacto de las nuevas tecnologías, principalmente cuando se trata del uso de ordenador, teléfono móvil y videojuegos. En este sentido, toda la comunidad educativa debería contribuir en la prevención de conductas de riesgo asociadas y fomentar buenos hábitos de uso de las TIC.
Con el objetivo de conocer el acceso y el uso de las tecnologías de la información y comunicación entre los alumnos de educación secundaria obligatoria y analizar otras variables relacionadas, el grupo de trabajo Joves i tecnologies de la informació i la comunicació (JOITIC) llevó a cabo en 2011 un estudio multidisciplinal, cuyos resultados evidencian la relación existente entre el uso y abuso de las nuevas tecnologías con el rendimiento académico de los jóvenes.
El estudio confirma que los jóvenes entran en contacto con las nuevas tecnologías a edades cada vez más tempranas y que el acceso a las TIC es generalizado. Según datos del JOITIC, el 98% de los estudiantes de ESO tienen ordenador y el 90% posee un teléfono móvil. Además, el uso del ordenador aumenta con la edad y, por el contrario, el control paterno disminuye. De esta manera, se asocia el uso de ordenador durante más de tres horas al día con un bajo rendimiento escolar (28’8%) y, paradójicamente, resulta que los jóvenes que no hacen uso del mismo (15’6%) presentan también malos resultados académicos.
A pesar de que es imprescindible continuar los estudios sobre este tema, las investigaciones realizadas hasta el momento mencionan la existencia de ciertos riesgos relacionados con el uso desmesurado de las TIC, los cuales no sólo suponen un bajo rendimiento escolar, sino que se relacionan con el consumo de alcohol y otras drogas por parte de los adolescentes. Así lo confirma el JOITIC y apunta que las cifras se multiplican si se asocia a la falta de control paternal.
Lo cierto es que existe un factor decisivo durante todo el proceso de enseñanza-aprendizaje de los jóvenes, que es el seguimiento de la familia. De hecho, una de las conclusiones a las que llega el estudio del grupo JOITIC es que «los chicos/as con mayor control paterno del uso de videojuegos u ordenador tienen mejor rendimiento escolar». Por tanto, parece ser que no es tan relevante el número de horas que los adolescentes dedican a hacer uso de las NNTT, sino el tipo de uso que realizan y el seguimiento que reciben, lo que podría convertirse en un posible factor de riesgo.
Otro aspecto a tener en cuenta, objeto de múltiple estudios, es la adicción que se crea hacia las NNTT y redes sociales, llegando a la pérdida de control y la dependencia, de las personas afectadas. En este sentido, la adicción, el acceso a contenidos inapropiados, el acoso o la pérdida de la intimidad, dan lugar a una interferencia negativa en la vida cotidiana (Estallo, 2010). En el caso de los adolescente un gran riesgo es llegar al analfabetismo relacional que suponen la pérdida de habilidades en el intercambio personal, las relaciones sociales en la vida real se descuidan dejando de ser prioritarios , ocupando su lugar las relaciones a través de redes sociales, mediante una construcción de relaciones sociales ficticias.
Así pues, es imprescindible, en primer lugar, atender a la importancia que tienen las nuevas tecnologías en nuestra vida diaria, y al hecho de que los jóvenes de hoy en día han crecido envueltos en las TIC, por ello, es irremediable que no las utilicen; no obstante, a pesar de que sí deben hacer uso de las mismas y que todo el alumnado debe poder emplearlas, lo importante es educarles para que sean capaces de hacer un buen uso de ellas, tanto en el ámbito educativo como en cualquier otro. De forma que toda la comunidad educativa juega un papel muy importante para la prevención de conductas de riesgo relacionadas con malos hábitos en el uso de las NTIC.
Evidentemente, no es lo mismo hacer uso del ordenador y/o del teléfono móvil con fines sociales o lúdicos, que con una finalidad educativa. En ese último caso, deberíamos saber diferenciar entre el buen uso y mal uso de las TiC, ya que estas, en realidad, tendrían que potenciarse más desde los diferentes ámbitos educativos para fomentar el aprendizaje significativo del alumnado.
Sin embargo, estas no están siendo aplicadas en consonancia con la realidad que vivimos, por lo que nuestros jóvenes se encuentran ante dos realidades muy diferentes, es decir, las relaciones sociales de los adolescentes están totalmente inmersas en las nuevas tecnologías, mientras que en la mayoría de los centros escolares estas se resumen en el uso del moodle, pizarra digital, entre otros.
Por tanto, es completamente necesario que la educación se ponga a la par de las nuevas tecnologías, ya que pueden ofrecer múltiples oportunidades de aprendizaje, desarrollo de habilidades, creatividad y mejora de la motivación especialmente en adolescentes y que las aulas de los centros docentes se conviertan en un lugar idóneo para que los estudiantes puedan desarrollar todo su potencial, en cuanto a los estudios, favoreciendo así todo aprendizaje.
| Paula Buades Fuster Licenciada en PedagogíaTutora del Centro de refuerzo educativo de Calviá (CREC) en Santa Ponsa |
Noelia García Puente Licenciada en Filosofía y Diplomada en Magisterio de Educación EspecialTutora del Centro de refuerzo educativo de Calviá (CREC) en Son Ferrer |
El sexisme i la violència persisteixen en les relacions sexo-afectives entre adolescents
Estudis recents mostren com tot i la disminució de la desigualtat, el sexisme es manté i genera violència cap a les adolescents per part de les seves parelles.
El recent estudi publicat pel Centro Reina Sofia sobre adolescencia y juventud “jóvenes y género el estado de la cuestión”, mostra com el sexisme i la violència continuen presents d’una forma alarmant a les relacions sexo-afectives de les persones joves.
El resultat d’aquest estudi planteja un escenari contradictori, en el que la igualtat referent a actituds, aspiracions i projectes de vida entre homes i dones joves no deixa de créixer, mentre que el sexisme i la violència a les relacions es manté.
Per entendre la persistència del sexisme entre les persones adolescents cal analitzar l’origen de la violència de la que emana. El Sociòleg Johan Galtung defineix la violència com un triangle. La violència directa és l’únic caire visible i com a un iceberg la que representa el menor volum. Aquesta violència, es concreta en comportaments i respon a actes de violència. Quan parlem de violència directa contra les dones trobem: insults, assetjament sexual, tràfic de dones i agressions com a principals representacions.
Segons la Organització Mundial de la Salut, una de cada tres dones al món ha patit algun tipus d’agressió sexual a la seva vida.
A un altre dels caires del triangle es situa la violència estructural, aquesta és considerada la pitjor de la tres i es centra en la violència generada per les estructures socials i la composició de la societat. Es concreta en la negació de drets i necessitats. Quan parlem de violència estructural contra les dones trobem: l’existència de lleis que no contemplen les necessitats de les dones, els desequilibris al món laboral, la poca representativitat de les dones als àmbits de poder i presa de decisions i la divisió sexual del treball en la que l’home ocupa el paper productiu i la dona el reproductiu, entre d’altres.
A Espanya, les dones guanyen un 22,5% menys de mitjana a l’any per un treball de igual valor que els homes.
Finalment, trobem la violència cultural aquesta és la que crea el marc legitimador que permet les altres violències. Aquesta violència és simbòlica i s’expressa a través d’una gran diversitat de mitjans com els audiovisuals, la música, la religió, el llenguatge i la comunicació entre d’altres.
El sexisme forma part d’aquest tipus de violència. Segons l’estudi realitzat pel Centre Reina Sofia, només el 71,2% de les noies mai s’han sentit controlades per les seves parelles. Pel que fa als nois, només el 44,5% considera que insistir en tenir una relació sexual quan ella no vol és clarament maltractament.
Només el 59,9% dels nois considera que obligar-la a fer coses que no vol sota amenaces es clarament maltractament.
Quan es tracta de sexisme vinculat a relacions sexo-afectives entre les persones joves, el mite de l’amor romàntic apareix com el gran paradigma de promoció i justificació dels estereotips i la violència.
L’amor romàntic, és el model d’amor que preval avui en dia a les societats occidentals i es fonamenta en la lliure elecció de la parella, el matrimoni monògam i les relacions estables. L’amor en aquest model s’entén com un sentiment diferent i superior a les pures necessitats fisiològiques. Fa 200 anys l’amor romàntic es considerava tota una transgressió ja que fins a les hores els matrimonis concertats i la dot matrimonial prevalien com a forma d’establir els enllaços. El fet que les parelles es casessin per amor suposà tota una alliberació i un canvi en el model familiar.
Tot i això, avui en dia aquest tipus d’amor fomenta els estereotips sexistes i els valors patriarcals i no representa la diversitat sexual i d’estils de vida. L’amor romàntic que es basa en principis com: la mitja taronja i la gelosia com a mostra d’amor, s’aconsegueix després d’haver superat molts obstacles i és per a tota la vida. En aquesta tipologia d’amor els rols de l’home i la dona són diferenciats i es basen en estereotips. Les dones, representades per les princeses, han de ser pacients, l’amor ha de ser l’eix de la seva vida i existeix la creença que una vegada el trobin la seva vida canviarà. Com a norma general les princeses estan soles, desprotegides, no compten amb un pla de vida, són dolces, fràgils, vulnerables i sensibles i dediquen la major part del seu temps i energia a preparar-se i pensar en el seu príncep blau. Per la seva banda, els homes encarnen al príncep i han de demostrar que tenen una missió important a la vida, control sobre les seves emocions, sang freda i força per fer front a tots els obstacles possibles.
Ens socialitzem en l’amor romàntic a través de mitjans com les joguines sexistes, les pel·lícules infantils, les comèdies romàntiques, les cançons, la moda o la literatura i és en l’adolescència quan té uns majors efectes en la construcció de la identitat.
Algunes de les conseqüències de l’amor romàntic són:
- La frustració i la por a contar la pròpia experiència.
- El paper passiu de la dona respecte a la seva pròpia vida.
- El sacrifici, renuncia i rendició com a forma d’amor.
- L’anulació de la pròpia trajectòria individual, el trencament de les xarxes social i afectives.
- La dificultat per identificar i afrontar situacions de violència i submissió.
- La justificació de conductes violentes com a forma d’amor
Tot això, deixa a les joves en una situació de vulnerabilitat davant comportaments i relacions sexistes. Davant aquesta realitat alarmant, esdevé necessari un canvi de tendència pel que fa als models de representació femenins al món de l’educació, als mitjans de comunicació, a les famílies i als àmbits de poder i presa de decisions. Mentre els models de referència dels adolescents continuïn partint de patrons sexistes en els que la dona apareix com un subjecte passiu de la seva vida i a la seva comunitat, la violència continuarà sent present a les relacions sexo-afectives de les persones adolescents.
Catalina Nebot Ríos
Llicenciada en Sociologia i Màster en Gestió de Conflictes
Membre de l’Equip Tècnic d’ESTUDI6
Classe d’iniciació a la música impartida per Domingo Bonnín
Classe d’iniciació a la música impartida per Domingo Bonnín, professor de música d’ESTUDI 6 que treballa a la Fundació Escola Municipal de Música d’Alcúdia FEMMA.
Enhorabona a tots els participants!!!
