La valoració del grau d’integració de les persones estrangeres

La nova prova per acreditar el suficient grau d’integració a la societat per a persones estrangeres sol·licitants de nacionalitat espanyola.

Arran de la publicació al BOE de la Llei 19/2015, de 13 de juliol, de mesures de reforma administrativa a l’àmbit de l’administració de justícia i del registre civil, es donà a conèixer a tota la ciutadania les novetats referents al procediment per a l’obtenció de la nacionalitat espanyola per residència.

La disposició final sèptima de la Llei abans esmentada introdueix modificacions destacables referents a la sol·licitud, per exemple que la tramitació del procediment tindrà caràcter electrònic que correspondrà a la Direcció General dels Registres i el Notariat i que la sol·licitud d’iniciació del mateix estarà subjecte a una taxa de 100€ que gestionarà el Ministeri de Justícia.

A part d’aquestes novetats, més de caràcter de gestió/tramitació, s’introdueix un nou requisit que s’uneix als ja exigits pel Codi Civil: «L’acreditació del suficient grau d’integració a la societat espanyola mitjançant la superació de dues proves». Aquestes dues proves són dissenyades i administrades per l’Instituto Cervantes i n’estan exempts els menors d’edat i les persones amb capacitat modificada judicialment.

La primera d’aquestes proves servirà per acreditar un coneixement bàsic de la llengua espanyola, nivell A2 o superior, del Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües del Consell d’Europa, mitjançant la superació d’un examen per a l’obtenció d’un diploma d’espanyol com a llengua estrangera DELE de nivell A2 o superior. Les persones amb nacionalitat de països o territoris on l’espanyol sigui idioma oficial estan exemptes de la superació d’aquesta prova.

La segona prova, obligatòria per a totes les persones sol·licitants, valorarà el coneixement de la Constitució espanyola i de la realitat social i cultural espanyoles (a partir d’ara CCSE).

La prova CCSE tindrà una durada màxima de 45 minuts i consta de 25 preguntes de resposta tancada-tipus test, hi ha preguntes amb tres opcions de resposta de les quals només una és vertadera i altres amb una sola opció de resposta de vertader o fals. Les respostes correctes rebran 1 punt i les incorrectes 0 sense penalització.

Els continguts de l’examen es divideixen en dos grups: Constitució i organització administrativa i territorial d’Espanya (que constitueix el 60% dels ítems) i Cultura, història i societat espanyola (el 40% dels ítems restants). Aquests continguts formen part de dues seccions del Pla curricular de l’Instituto Cervantes; nivells de referència: “Referents culturals” (aspectes de més universalitat i major accessibilitat de la Fase d’aproximació) i “Sabers i comportaments socioculturals” (també de la Fase d’aproximació, continguts relacionats amb els temes més propers a les experiències quotidianes de les persones candidates).

Per presentar-se a la prova CCSE no és necessari realitzar cap curs específic, però sí pagar una taxa d’inscripció de 85€ que dóna dret a presentar-se fins a un màxim de dues ocasions (només en cas que la persona candidata no superi la prova en el primer intent, o en cas que no s’hagi presentat a la primera convocatòria).

Tant la prova de nivell A2 d’espanyol com la de CCSE es valoren positivament, a nivell general, pels diferents professionals que atenem diàriament població immigrada i també per molts dels/de les possibles sol·licitants de nacionalitat, ja que s’acreditaran coneixements (tant generals com de llengua), del país d’on la persona vol ser nacional. Però vist el plantejament inicial de la prova CCSE i el nivell dels continguts ens fa plantejar diferents qüestions com: les persones amb nivells d’educació més bàsics podran superar aquesta prova?, es tracta d’un examen d’integració o d’espanyolitat?, el desig d’obtenir la nacionalitat ha de convertir-se en una fase de concurs-oposició? I fins i tot… quin percentatge de població autòctona aprovaria un examen d’aquest tipus?

No és la primera vegada que una persona estrangera ha d’acreditar la seva integració a la societat en un procediment amb l’Administració. Les persones extracomunitàries en situació administrativa irregular que volen sol·licitar una autorització de residència o residència i treball per arrelament social, han de presentar a l’oficina d’estrangers (entre altres documents) un informe d’inserció/arrelament emès per un/a treballador/a social de la corporació local del municipi on resideix (en el cas de les Illes Balears; altres comunitats autònomes no han delegat les competències als Ajuntaments) en base a la seva valoració tècnica i la documentació al·legada per la persona immigrant.

També les persones que han de renovar la seva autorització de residència o residència i treball, i que no poden acreditar el compliment d’algun dels requisits exigits, poden presentar un informe d’esforç d’integració emès per la comunitat autònoma, per a l’obtenció del qual s’han d’acreditar un mínim de 40 hores de formació en: valors constitucionals, valors de la comunitat autònoma, valors de la UE, igualtat entre homes i dones, drets humans, llibertats públiques, democràcia i tolerància o castellà o altres llengües oficials de la comunitat on resideix (català en el nostre cas). Moltes Administracions Públiques i altres entitats han organitzat i impartit, durant els darrers anys, formacions en format curs d’integració social i cultural per facilitar l’obtenció d’aquests informes d’esforç d’integració favorables.

Per tant, amb aquesta darrera novetat en matèria de nacionalitat, ja tenim legislats tres mecanismes per avaluar la integració social de les persones estrangeres:

  • Mitjançant la valoració tècnica sociocomunitària i documental per a persones en situació administrativa irregular.
  • Mitjançant formació per a titulars d’autoritzacions que no poden acreditar algun dels requisits per renovar-la.
  • Mitjançant un examen per als que volen la plena ciutadania.

No hem de perdre de vista que la integració de les persones immigrades va molt més enllà dels coneixements que ells tinguin de la societat d’acollida. La integració és conviure, és respecte mutu, és la participació comunitària i, sobretot, garantir la igualtat dels drets i els deures de tota la ciutadania al seu conjunt.

 

Toni Mascaraque Rojas

Treballador social especialitzat en polítiques d’integració ciutadana.

Membre de l’Equip Tècnic d’Estudi 6