Els dibuixos que he llegit: apunts personals sobre l’educació i els còmics

No sé com calcular, si això fos possible, el percentatge de coneixements emmagatzemats al meu cervell que provénen de la lectura de còmics (“tebeos”, en la meva infantesa). Crec que deu ser important. Parlo de continguts, de sabers concrets, de dades… Penso que deu ser encara més important, i sobretot més rellevant, el percentatge de coneixement que dec a la lectura de còmics. I parlo ara d’estratègies d’aprenentatge, d’estructures de pensament, de models de conducta, de capacitats d’interpretació, de sabers emocionals, estètics, etcètera.

Amb els còmics he après. Amb els còmics he llegit. I vull destacar que he après i he llegit –en aquell temps- molt del que no podia aprendre ni llegir a l’àmbit escolar. Naturalment, accepto i encoratjo les anàlisis i els usos actuals de les possibilitats didàctiques dels còmics, desplegades positivament, tant en qualitat com en quantitat. Sé que, amb els còmics, els nins i nines d’ara poden aprendre història local, biografies, fets històrics essencials (imprescindible Maus), aspectes de la diversitat humana (Maria y yo, de Miguel Gallardo), les atribucions al gènere, les causes de la pobresa o les precaucions envers de l’abús sexual a infants…

El còmic, el bon còmic és Literatura, i inclou tot el que és humà i preocupació humana. Amb el còmic, el lector infant pot aprendre fins i tot a triar els còmics que ha de llegir, a avaluar-ne la qualitat, l’interès real per al seu viure. Amb el còmic, l’alumne pot aprendre a fer còmics. Amb el còmic, l’adolescent que filosofa –tot adolescent, doncs- pot aprendre a criticar severament l’educació formal (Brieva). Sense oblidar que tot còmic és producte de la capacitat artìstica humana, de la més íntima, dolorosa o gojosa, creativitat dels seus autors. Cap Palma literària no ha tengut una tan bella i tan corprenedora descripció com la Palma de Històries del barri, dels nostres Beltrán i Seguí.

És cert que els que jo llegia –Pulgarcito, TBO, Tiovivo, Florita, Sissí, El capitán Trueno, El jabato, Hazañas Bélicas…: quasi juràsics) portaven intolerables (avui) dosis d’ideologia franquista. No ho és menys que també podien portar (s’ha vist avui) intel.ligent crítica social (La família Ulises, Carpanta, 13 rue del Percebe). He sabut més tard que és possible traçar línies d’evolució i de connexió entre còmics i clàssics literaris infantils (penso en Winnie The Pooh i Calvin i Hobbes). He sabut que el meu primer Hugo Pratt era en un còmic que es deia Combate. He sabut de la importància de l’estudi de l’anatomia dels dibuixants gràcies a les hores passades amb el Flash Gordon d’Alex Raymond. He après com contar una història (no vull dir que pugui fer-ho tan bé com voldria) amb Tintin (de nin) i amb Blueberry (d’adult). M’han encantat les proposicions ecologistes de Namor o de The Swamp Thing. He sorprès qualcú recomanant Vapor del nostre grandíssim Max com si fos una obra assagística contemporània imprescindible. Fins i tot he sabut de la història, sempre entendridora per a un agnòstic, si no ateu, de Francesc d’Assís, gràcies a les Vidas Ejemplares de l’editorial Novaro.

Pocs relats són comparables en interès per a un adolescent com This One Summer, de Mariko i Jillian Tamaki. I poques lectures de muntanya, i en faig moltes, m’emociona tant com Gaku d’Ishizuka o La cumbre de los dioses, de Baku i Tanigutxi. Poques històries de la Guerra Civil espanyola m’han commogut tant com Paracuellos de Carlos Giménez. Poques novel.les plantegen preguntes tan inquietants, i tan vigents, com “Qui vigila els vigilants?”: Watchmen d’Alan Moore (amb Gibbons i Higgins, si no vaig errat amb els noms del dibuixant i del tintaire). No oblido Yakari que vaig posar a les mans dels meus fills abans que coneguessin les lletres. Ni oblido El sargeto Preston, de la Policia Muntada del Canadà. Hi vaig aprendre on era i com era el territori del Yukon.

He llegit còmics, doncs, molts. En llegesc. Puc dir que m’hi he educat. Puc assegurar que eduquen. No només ensenyen. No sé calcular, si això fos possible, quina proporció del que he pogut escriure fins ara en prové.

 

Miquel Rayó. Escriptor i educador

(www.miquelrayo.com)