Tens un fill adolescent? Estratègies pràctiques per a la resolució de conflictes.

El motiu d’aquest article és tractar de donar resposta i explicar algunes estratègies bàsiques per resoldre petits conflictes quotidians entre els adults i els seus adolescents. I per tant, la primera pregunta que m’apareix al cap, tenint en compte que el conflicte és un fenomen natural i necessari en la vida, és: “Per què són tan freqüents i preocupants els conflictes entre els adolescents i els seus pares/mares?”. Per intentar respondre aquesta pregunta me’n sorgeix una altra: “Quan o per què apareix el conflicte?”.

 

El conflicte es dóna quan apareixen diferències entre les dues o més parts implicades. A més, aquestes diferències se solen percebre com insalvables. Un altre aspecte interessant a tenir en compte és que normalment un conflicte entre dues persones no es dóna si una d’elles no ho vol. Normalment ens centram en la nostra opinió i interessos sense aturar-nos a escoltar l’altra part. Per consegüent allò que continua separant i augmentant la distància entre les parts, és la manera en què s’actua davant el conflicte i els resultats d’aquest, i no el conflicte com a tal.

 

Així, tenim que quan parlem d’adolescents, i sobretot quan conflueix adolescència i edat adulta, les diferències són abismals perquè els interessos, motivacions, prioritats, ideals, somnis, amistats, esquemes mentals, etc. són essencialment diferents i, per tant, les fonts de conflicte són nombroses i el conflicte es converteix en protagonista de la vida diària.

 

Quan parlam d’adolescència molta gent es posa les mans al cap; professorat, mares i pares i la societat en general. Ens preocupa i alarma i de vegades ens trobam sense els recursos o estratègies necessaris per tractar i conviure amb aquesta etapa de la vida, que paradoxalment ja hem viscut.

 

L’adolescència és una etapa crucial en la qual aprenem a ser persones. És etapa de canvis, de transició, d’incertesa, d’incomprensió (o almenys sentiment d’incomprensió), d’inseguretats, moltes vegades camuflades sota una disfressa d’agressivitat i valentia, d’il·lusions… on les vivències i la realitat no van de la mà. Hem de cercar el nostre camí i el nostre lloc al món i necessitam guia que ens ajudi a trobar aquest camí incert i fer-lo més fàcil, encara que no ho vulguem acceptar. Per això, aquesta guia ha de ser molt subtil. Parlo en primera persona del plural perquè probablement tota persona que llegeixi aquestes paraules sigui ja adulta, i tots els adults hem passat inevitablement l’adolescència. La gran majoria arribant amb èxit a l’edat adulta i crec que aquest fet tan simple ja ens ha de fer reflexionar.

 

Com afirma Louis J. Kaplan: «La adolescencia representa una conmoción emocional interna, una lucha entre el deseo humano eterno a aferrarse al pasado y el igualmente poderoso deseo de seguir adelante con el futuro».

 

És cert que la societat va canviant, i dic canviant perquè no sé si emprar el terme evolucionant, ja que en molts d’aspectes així és, i d’altres trobo que involuciona. Aquests canvis generen diferències en les condicions, l’entorn i, per tant, en l’evolució i maduració de les persones, independentment de la seva edat. Tot i que existeixen certes característiques que romanen perennes i inherents a les diferents etapes de la vida de les persones, inclosa l’adolescència.

 

Segons l’OMS l’adolescència comprèn l’edat entre els 10 i els 19 anys i està inclosa dins el període de la joventut (10-24 anys). Tenim la pubertat o adolescència inicial, que comença normalment als 10 anys en nines i als 11 en nins i arriba fins als 19 anys.

 

Aquestes condicions pròpies de l’adolescència que he mencionat, entre d’altres, són els canvis físics, emocionals i mentals que caracteritzen aquesta etapa. Els adolescents són diferents als adults en la manera que es comporten, resolen problemes i prenen decisions, i aquesta és una de les principals raons de l’aparició constant de conflictes entre els adolescents i els seus pares i d’altres adults que conviuen amb ells.

 

Davant aquest fet existeix una explicació biològica per a aquestes diferències, ja que el cervell d’un adolescent encara no està madur. Segons les investigacions de la neurociència, el nostre cervell està evolucionant i madurant fins a l’inici de l’edat adulta. Llavors, les conductes d’un adolescent estan regides en gran part per l’amígdala (es desenvolupa més d’hora, és la seu del sistema emocional i responsable de les reaccions agressives i de por) i molt menys pel còrtex prefrontal (que tarda més a madurar i és responsable del raonament). Ens trobam que encara no tenim del tot desenvolupades les connexions entre l’amígdala i el còrtex prefrontal. És una de les raons primordials de la impulsivitat que caracteritza l’adolescència (època de passions i emocions desbordades).

 

És habitual que als pares els preocupin aspectes tals com fins a quin punt donar llibertat als seus adolescents; com contrarestar la influència negativa d’algunes amistats; fins a quin punt controlar-los; com ajudar-los a diferenciar allò que és bo d’allò que és dolent; com comunicar-se amb ells; fins a quin punt han de controlar l’ús d’internet, mòbils, etc. I tot això són fonts naturals de conflicte.

 

Una de les millors maneres de tractar el conflicte és la prevenció. Demostrar amor, donar suport, supervisar, animar, motivar, elogiar, posar normes i límits clars i raonats, donar exemple, ensenyar responsabilitat i habilitats socials, facilitar experiències noves i diverses en família, respectar… són factors de protecció que actuaran com una vacuna contra l’aparició de conflictes greus i possibles problemàtiques pròpies d’aquesta etapa.

 

Respecte al tema de les amistats i les seves influències, hem de tenir ben present que els adolescents necessiten sentir que encaixen socialment i per a ells el seu grup de referència són les amistats i grup d’iguals. Jeanne Elium diu que «El conflicto entre la necesidad de pertenecer a un grupo y la necesidad de ser visto como único e individual es la lucha dominante de la adolescencia».

 

Per això mateix, hem d’escoltar els nostres adolescents quan parlen dels seus amics. No interessar-nos per les amistats és entès igual que no interessar-nos per ells mateixos. Així mateix, i a la vegada que no podem prohibir amistats, sí que hem d’influir en les eleccions dels nostres fills/filles.

 

El 80% dels adolescents de 15 anys fa servir el mòbil i segons estudis de l’ONG Protégeles, el 21,3% dels joves està en risc de convertir-se en addicte a les noves tecnologies. Aquestes poden ser-nos de gran utilitat i per tant hem d’educar en un ús adequat exercint una supervisió i limitant el temps. Tot això sense oblidar que l’adult ha de ser un model i per tant ha d’actuar coherentment amb allò que demana. Si un pare o mare passa la major part del dia amb el mòbil a la mà, difícilment podrà exigir als seus fills que no estiguin tot el dia penjats del telèfon.

 

Els pilars bàsics per resoldre qualsevol tipus de conflicte de manera adequada i constructiva són l’autocontrol, l’escolta activa i respectuosa i una comunicació afectiva i efectiva. Hem de reconèixer que el conflicte és normal i potencialment beneficiós, escoltar les diferents opinions des de l’empatia, cercar de manera compartida solucions. Recordar les nostres experiències de l’adolescència ens pot ajudar a entendre.

 

L’esforç per fer dels nostres adolescents persones madures, adultes i exitoses s’ha d’aconseguir posant atenció, comprenent i acollint el més genuí i profund de la persona.

 

«Amar no es solamente querer, es sobre todo comprender». (Françoise Sagan)

 

Naiara Aguirre López

 

Psicòloga i experta en educació emocional.

El sexisme i la violència persisteixen en les relacions sexo-afectives entre adolescents

Estudis recents mostren com tot i la disminució de la desigualtat, el sexisme es manté i genera violència cap a les adolescents per part de les seves parelles.

El recent estudi publicat pel Centro Reina Sofia sobre adolescencia y juventud “jóvenes y género el estado de la cuestión”, mostra com el sexisme i la violència continuen presents d’una forma alarmant a les relacions sexo-afectives de les persones joves.

El resultat d’aquest estudi planteja un escenari contradictori, en el que la igualtat referent a actituds, aspiracions i projectes de vida entre homes i dones joves no deixa de créixer, mentre que el sexisme i la violència a les relacions es manté.

Per entendre la persistència del sexisme entre les persones adolescents cal analitzar l’origen de la violència de la que emana. El Sociòleg Johan Galtung defineix la violència com un triangle. La violència directa és l’únic caire visible i com a un iceberg la que representa el menor volum. Aquesta violència, es concreta en comportaments i respon a actes de violència. Quan parlem de violència directa contra les dones trobem: insults, assetjament sexual, tràfic de dones i agressions com a principals representacions.

Segons la Organització Mundial de la Salut, una de cada tres dones al món ha patit algun tipus d’agressió sexual a la seva vida.

A un altre dels caires del triangle es situa la violència estructural, aquesta és considerada la pitjor de la tres i es centra en la violència generada per les estructures socials i la composició de la societat. Es concreta en la negació de drets i necessitats. Quan parlem de violència estructural contra les dones trobem: l’existència de lleis que no contemplen les necessitats de les dones, els desequilibris al món laboral, la poca representativitat de les dones als àmbits de poder i presa de decisions i la divisió sexual del treball en la que l’home ocupa el paper productiu i la dona el reproductiu, entre d’altres.

A Espanya, les dones guanyen un 22,5% menys de mitjana a l’any per un treball de igual valor que els homes.

Finalment, trobem la violència cultural aquesta és la que crea el marc legitimador que permet les altres violències. Aquesta violència és simbòlica i s’expressa a través d’una gran diversitat de mitjans com els audiovisuals, la música, la religió, el llenguatge i la comunicació entre d’altres.

El sexisme forma part d’aquest tipus de violència. Segons l’estudi realitzat pel Centre Reina Sofia, només el 71,2% de les noies mai s’han sentit controlades per les seves parelles. Pel que fa als nois, només el 44,5% considera que insistir en tenir una relació sexual quan ella no vol és clarament maltractament.

Només el 59,9% dels nois considera que obligar-la a fer coses que no vol sota amenaces es clarament maltractament.

Quan es tracta de sexisme vinculat a relacions sexo-afectives entre les persones joves, el mite de l’amor romàntic apareix com el gran paradigma de promoció i justificació dels estereotips i la violència.

L’amor romàntic, és el model d’amor que preval avui en dia a les societats occidentals i es fonamenta en la lliure elecció de la parella, el matrimoni monògam i les relacions estables. L’amor en aquest model s’entén com un sentiment diferent i superior a les pures necessitats fisiològiques. Fa 200 anys l’amor romàntic es considerava tota una transgressió ja que fins a les hores els matrimonis concertats i la dot matrimonial prevalien com a forma d’establir els enllaços. El fet que les parelles es casessin per amor suposà tota una alliberació i un canvi en el model familiar.

Tot i això, avui en dia aquest tipus d’amor fomenta els estereotips sexistes i els valors patriarcals i no representa la diversitat sexual i d’estils de vida. L’amor romàntic que es basa en principis com: la mitja taronja i la gelosia com a mostra d’amor, s’aconsegueix després d’haver superat molts obstacles i és per a tota la vida. En aquesta tipologia d’amor els rols de l’home i la dona són diferenciats i es basen en estereotips. Les dones, representades per les princeses, han de ser pacients, l’amor ha de ser l’eix de la seva vida i existeix la creença que una vegada el trobin la seva vida canviarà. Com a norma general les princeses estan soles, desprotegides, no compten amb un pla de vida, són dolces, fràgils, vulnerables i sensibles i dediquen la major part del seu temps i energia a preparar-se i pensar en el seu príncep blau. Per la seva banda, els homes encarnen al príncep i han de demostrar que tenen una missió important a la vida, control sobre les seves emocions, sang freda i força per fer front a tots els obstacles possibles.

Ens socialitzem en l’amor romàntic a través de mitjans com les joguines sexistes, les pel·lícules infantils, les comèdies romàntiques, les cançons, la moda o la literatura i és en l’adolescència quan té uns majors efectes en la construcció de la identitat.

Algunes de les conseqüències de l’amor romàntic són:

  • La frustració i la por a contar la pròpia experiència.
  • El paper passiu de la dona respecte a la seva pròpia vida.
  • El sacrifici, renuncia i rendició com a forma d’amor.
  • L’anulació de la pròpia trajectòria individual, el trencament de les xarxes social i afectives.
  • La dificultat per identificar i afrontar situacions de violència i submissió.
  • La justificació de conductes violentes com a forma d’amor

Tot això, deixa a les joves en una situació de vulnerabilitat davant comportaments i relacions sexistes. Davant aquesta realitat alarmant, esdevé necessari un canvi de tendència pel que fa als models de representació femenins al món de l’educació, als mitjans de comunicació, a les famílies i als àmbits de poder i presa de decisions. Mentre els models de referència dels adolescents continuïn partint de patrons sexistes en els que la dona apareix com un subjecte passiu de la seva vida i a la seva comunitat, la violència continuarà sent present a les relacions sexo-afectives de les persones adolescents.

 

Catalina Nebot Ríos
Llicenciada en Sociologia i Màster en Gestió de Conflictes
Membre de l’Equip Tècnic d’ESTUDI6