TERÀPIA OCUPACIONAL I INTEGRACIÓ SENSORIAL LA SIMBIÒSI VITAL I DESCONEGUDA EN L’ÀMBIT PEDIÀTRIC.

La importància que té la teràpia ocupacional en l’àmbit de la pediatria és encara, a dia d’avui, la gran desconeguda a la nostra terra, però no molt més enllà de les nostres fronteres el terapeuta ocupacional és un professional que juntament amb pediatres, mestres i psicòlegs esdevé un perfil clau per al correcte desenvolupament psicomotriu de l’infant.

El terapeuta ocupacional té com a principal objectiu millorar la participació de la persona en les seves activitats de la vida diària, tals com l’autonomia, la relació i interacció social, l’aprenentatge, el joc… entre d’altres. Per poder dur a terme una intervenció, cal saber identificar a priori les causes a les dificultats que presenta la persona. La integració sensorial permet detectar les causes de les dificultats que presenten els infants, per la qual cosa esdevé una eina imprescindible per als terapeutes ocupacionals.

El sistema nerviós de l’infant va madurant en funció dels estímuls que rep tant de l’entorn com del propi cos, la manera en que els processa i la resposta què l’infant genera a aquests estímuls.

Per un correcte desenvolupament psicomotriu, és de gran importància saber interpretar les conductes de l’infant per, així, adequar la font d’estímuls externs i afavorir respostes adaptades a l’entorn, que convidin a l’infant a perseverar i crear un feedback positiu que li permetrà l’aprenentatge.

L’infant necessita un entorn segur però estimulant que el convidi al moviment. L’entorn és clau per a l’aprenentatge. Jean Ayres

La Integració Sensorial és la capacitat que té el sistema nerviós central per organitzar i interpretar la informació que rebem del nostre propi cos i del nostre entorn per poder donar una resposta adaptada.

La manera de processar els estímuls té una relació directa amb la resposta que dóna l’infant. És per això que quan aquest procés no es desenvolupa de manera eficient, ens podem trobar amb dificultats de coordinació, motricitat, aprenentatge, comportament, llenguatge, socialització… entre d’altres.

La forma de processar els estímuls sensorials té un gran impacte en el desenvolupament psicomotriu, fet pel qual el menor canvi en la manera d’organitzar i interpretar les sensacions varia el desenvolupament de l’infant a tots els nivells.

A nivell del sistema nerviós central, les funcions d’integració dels nivells superiors al còrtex cerebral depenen de la integritat de les estructures inferiors i de les experiències sensoriomotrius. Segons Jean Ayres el desenvolupament i el funcionament òptim de les estructures cerebrals superiors depenen en part del funcionament òptim de les estructures inferiors.

Des del moment de la gestació fins aproximadament els set anys, es dóna el màxim grau de desenvolupament de les funcions sensoriomotrius. A partir dels set anys és quan hi ha un major desenvolupament de les funcions intel·lectuals superiors. Quant millor s’hagin desenvolupat les funcions sensoriomotrius, millor serà el desenvolupament de les funcions intel·lectuals superiors.

Si visualitzem el sistema nerviós central com si fos una casa, les estructures inferiors, són els fonaments de la casa i el procés de la integració sensorial és el que permet construir una casa sòlida amb una bona teulada capaç d’adaptar-se als canvis de temps.

Si la integració sensorial és el procés que fem per construir la casa, els sentits i la manera de processar la informació sensorial estan als fonaments de la casa. El terapeuta ocupacional és el professional que detecta si aquests fonaments són prou sòlids. En cas contrari, intervé tant en l’infant com en el seu entorn per obtenir uns bons fonaments i poder així construir una casa més ferma i més eficient.

ESQUEMA

El desconeixement tant del perfil professional de terapeuta ocupacional en integració sensorial, com de les dificultats que poden tenir en el seu dia a dia els infants amb un desordre de processament sensorial, fa que moltes vegades siguin diagnosticats de manera errònia. Aquest fet repercuteix negativament tant en el propi infant com en el seu entorn familiar, educatiu i sociosanitari, perquè així com deia Jean Ayres, terapeuta ocupacional que creà el marc teòric de la integració sensorial:

La manera d’aprendre i de comportar-nos no és més que un reflex extern del procés intern de la integració sensorial.

Catalina M. Fiol Galmés
. Directora i terapeuta ocupacional d’Apermés Teràpia Ocupacional.

Formadora de les mestres de suport d’Educació Infantil 0-3 anys d’ESTUDI 6