Formació / GeoGebra i el seu potencial com a recurs didàctic

El professorat dels centres de reforç educatiu de Calvià va gaudir d’una profitosa formació per iniciar-se al món de GeoGebra i el seu potencial com a recurs didàctic,  un software lliure de matemàtiques dinàmiques, per aprendre i ensenyar i per a tots els nivells educatius, que reuneix geometria, àlgebra, càlcul en un programa. GeoGebra és també una comunitat que compta amb milions d’usuaris en tots els països.

De la mà de Bernat Ancochea, col·laborador de l’ARC (Aplicació de Recursos del Currículum) des del 2009, que ha realitzat contribucions a la WikiDidáctTICa  del Instituto de Tecnologies Educatives (actualment INTEF), i és  membre de la junta i vocal de l’Associació catalana de GeoGebra, varen conèixer recursos per treballar amb GeoGebra els diferents blocs de contingut de Secundària i Batxillerat, per tal de  fomentar l’ús de GeoGebra a l’aula tot facilitant i enriquint la pràctica docent, i alhora, proporcionar als alumnes una eina per treballar les competències matemàtiques. Com a resultat d’aquesta primera sessió es va crear un grup de GeoGebra per elaborar i compartir materials realitzats expressament per a alumnes de reforç.

QUÈ ÉS LA MUSICOTERÀPIA?

La musicoteràpia és una disciplina lligada al camp de la salut que utilitza la música i activitats musicals per tractar necessitats físiques, psicològiques, cognitives i socials. Per la seva vessant musical està agrupada dins de la denominació d’arts creatives-teràpia i el seu efecte terapèutic es basa en com es pot usar la música per provocar canvis en les persones que l’escolten o l’executen.

Aquest format de teràpia té molta varietat d’estils i de formes d’implicar les persones, convertint-la en un medi molt flexible per ser usada en activitats que facilitin el procés terapèutic. Tal com va dir Zoller (1991): «les activitats musicals posen èmfasi en les formes no verbals de comunicació ja que sovint superen les limitacions físiques, culturals, intel·lectuals i emocionals».

El musicoterapeuta pot treballar en moltes àrees, per aquest motiu es va expandint a nous entorns clínics i són moltes les persones que se’n poden beneficiar. Els estudis que s’han realitzat en els últims temps han donat suport a l’efectivitat de la musicoteràpia en moltes àrees.

Però segueix en peu una gran pregunta, què fa que la música sigui terapèutica? L’ésser humà és un ser musical i la música està present de moltes formes en la vida diària superant tot tipus de barreres. Aquesta evidència ja mostra la capacitat de la música per moure l’ésser humà i es constata el fet comú que la música és capaç d’activar les persones a tots els nivells. Fins ara s’ha pogut veure que la comunicació merament verbal no és suficient per mostrar i expressar les emocions i sentiments que ens porten a un punt de benestar i salut, per la qual cosa la música és un instrument amb un gran potencial per ser usat com a mitjà de comunicació, ja que aquesta pot despertar, evocar, provocar, reforçar i desenvolupar qualsevol emoció o sentiment humà.

E. Thayer Gaston (1958), un dels primers líders de la musicoteràpia, explica d’una manera molt il·lustradora el poder de la música: «des d’un punt de vista funcional, la música és bàsicament un mitjà de comunicació. És més subtil que les paraules. De fet, és el significat no verbal de la música el que li dona la seva potència i valor. No hi hauria música, ni potser necessitat d’ella, si es pogués comunicar verbalment el que fàcilment es pot comunicar a través de la música».

Sabem que el valor terapèutic de la música resideix en l’emoció que suggereix, però com pot expressar sentiments la música? Susan Langer (1951) descriu cinc raons per les quals la música és considerada com l’art que millor pot expressar les emocions i els sentiments:

  1. Té un llenguatge simbòlic propi.
  2. Té com a objectiu expressar el món dels sentiments i pot fer-ho de manera que, per la seva forma i estructura, s’assembla a la forma de les pròpies emocions, fent possible la seva simbolització.
  3. La música és una forma simbòlica inacabada. Aquesta característica permet a l’ésser humà veure projectats en la música els seus estats d’ànim.
  4. La música expressa millor els sentiments humans que el propi llenguatge ja que els pot revelar amb més detall i no es veu limitada per les paraules.
  5. Mostra la possibilitat d’expressar emocions i sensacions oposades simultàniament, fet que permet comunicar coses més complexes i que, per tant, la fan anar molt més enllà.

A més a més, la música, gràcies a les seves àmplies propietats, és capaç de provocar diferents efectes en l’ésser humà:

  • Efectes fisiològics: accelera o retarda les principals funcions orgàniques, afavorint un estat fisiològic òptim. Influeix en tot l’organisme i afavoreix la percepció.
  • Efectes intel·lectuals: ajuda a desenvolupar la capacitat d’atenció i de memòria, a més d’afavorir l’aprenentatge i d’aportar ordre i estructura. També imbueix sensacions d’equilibri i simetria i promou la creativitat.
  • Efectes socials: provoca i afavoreix l’expressió d’un mateix projectant sentiments, pensaments i imatges de forma no verbal i simbòlica.

Amb aquest primer tast general sobre la musicoteràpia i les seves propietats ja es pot apreciar el seu valor com a mitjà terapèutic, un mitjà que cada cop es mostra més valuós i necessari dins la societat per tractar una gran varietat de necessitats i de col·lectius.

 

Referències bibliogràfiques:

  • Davis, W. B., Gfeller K. E., and Thaut M. H. (2006). Introducción a la Musicoterapia, teoría y práctica. Barcelona: Editorial de música Boileau.
  • Gaston, E. T. (1958). Music in therapy. In Progress in psychotherapy, edited by J. H. Masserman and J. L. Moreno, 143. New York: Grune and Stratton

Jauset, J.A. (2008). Música y neurociencia: la musicoterapia, sus fundamentos, efectos y aplicaciones terapéuticas. Barcelona: Editorial UOC.

McCarthy, J., Geist, K., Zojwala, R., & Schock, M. Z., M.A. (2008). A survey of music therapists’ work with speech-language pathologists and experiences with augmentative and alternative communication. Journal of Music Therapy, 45(4), 405-26.

Poch, S. (2002). Compendio de musicoteràpia. Volumen I. (2a ed.). Barcelona: Herder. Poch, S. (1999). Compendio de musicoteràpia. Volumen II. Barcelona: Herder.

Poch, S. (1999). Compendio de musicoteràpia. Volumen II. Barcelona: Herder.

 

 

Gemma Genovès Cerdà.

Psicòloga i musicoterapeuta. Tècnica de suport psicopedagògic d’ESTUDI 6 a l’EMM Can Fargues (Barcelona)

 

Formació d’educadores de les escoletes infantils/Estudi6

50 educadores de les escoletes d’educació infantil que gestiona Estudi 6 han seguit els taller de formació “ Acompañar en la vida” sobre acompanyament emocional a nins i nines de 0-3 anys que ha dirigit Pepa Horno. Ens ha transmès i fonamentat com el desenvolupament afectiu és la base de la resta de desenvolupaments de la persona.
Ho compartim i ho posam a la pràctica en el nostre dia a dia.
Moltes gràcies Pepa, ens has deixat empremta.

EURASMUS + Juventud

Si eres joven, hayas estudiado o no, el programa de movilidad europea te interesa. La Unión Europea ofrece programas que favorecen diversos ámbitos (empresas, medio ambiente, jóvenes, trabajadores, estudiantes universitarios, etc.) pero en este artículo destacaremos dos acciones de ERASMUS+ juventud: El Servicio Voluntario Europeo (SVE) y los Intercambios Juveniles (IJ). Ambos programas son oportunidades para los jóvenes que facilitan su participación como voluntarios en proyectos sociales en cualquiera de los 28 países europeos.

Es una forma de visitar un nuevo país, conocer un nuevo idioma (¡o mejorar el inglés!), comprender una nueva cultura, hacer nuevas amistades y ante todo APRENDER. Durante el proyecto, no se acude a clase, no se exige experiencia previa ni se exigen idiomas, sino que se establecen dos únicos requisitos: tener entre 17 y 30 años y estar motivado para participar en el proyecto escogido.

¿Qué se hace durante la estancia en el país?

Las tareas que se realizan como voluntario dependen de la temática del proyecto escogido y de lo que puedas aportar como voluntario . La finalidad es que aprendas del proyecto y de tu estancia y que las personas que conozcas aprendan de ti.

Aurora, 26 años, voluntaria en el proyecto “3 floors of change” en Polonia: “Me encantan los niños y, aunque no había pensado en Polonia como destino, empecé a leer sobre la organización. Me gustó su forma de presentarse: no querían CV, no querían carta de motivación, sólo rellenar un formulario donde te ponían ejemplos de distintas situaciones y tenías que explicar cómo actuarías.

Una vez apliqué mi formulario, me empecé a informar de Polonia y quise que fuera ese mi destino: precios baratos, buena comida, ciudades bonitas y cerca de muchos lugares europeos con encanto.

Al cabo de unas semanas me enviaron un email diciendo que había sido elegida para una entrevista vía Skype. Mis nervios estaban a flor de piel y a la hora de la entrevista creí que no sería la elegida por mi nivel de inglés y porque la conexión no duró más de 10 minutos. Recuerdo esa entrevista como si fuera ayer.”

Como persona implicada en dichos proyectos puedo decir que el programa de movilidad europea es, a su vez, una oportunidad para un joven de obtener experiencia en su vida profesional y personal. El mercado laboral actual exige cada vez más un desarrollo interpersonal de sus trabajadores que no siempre queda cubierto por las competencias académicas adquiridas en el sistema educativo.

El desarrollo de competencias personales se realiza tanto dentro del ámbito académico como fuera, pero cabe recalcar que el SVE y el IJ son dos acciones que lo promueven a través del ámbito informal. Ambas acciones promueven la adquisición de competencias dando continuidad a los intereses personales de los jóvenes. La participación tanto individual como grupal en dichos proyectos hace que los jóvenes se muevan y conozcan situaciones nuevas y diferentes a las que están acostumbrados saliendo de su zona confort (zona que conocemos y controlamos). Podemos decir que los programas SVE e IJ son herramientas para que todos los jóvenes, sean del país que sean, tengan la misma oportunidad de participar en un proyecto europeo viviendo en un país diferente del suyo.

Os estaréis preguntando cómo funcionan ambas acciones y por dónde tenemos que empezar…

Por un lado, el Servicio Voluntario Europeo está destinado a jóvenes de entre 17 a 30 años para que, desde su país de origen, busquen un proyecto en Europa que les interese y motive y en el cual quieran ser voluntarios durante un tiempo máximo de un año. Por otro lado, los Intercambios Juveniles están destinados a grupos de jóvenes de entre 13 a 30 años para que preparen un proyecto relacionado con una temática de interés común con otros grupos de jóvenes europeos. Para llevar a cabo ambas acciones los jóvenes disponen de organizaciones acreditadas que apoyan el programa. En primer lugar, están las organizaciones de envío que acompañan a los jóvenes durante la búsqueda de proyectos, y en segundo lugar, las organizaciones de acogida que acogen a los jóvenes en su proyecto local. Desde el Centro Universitario de Calvià se realizan asesorías y talleres para encontrar un proyecto adaptado a cada joven interesado y acompañarlo durante todo el proceso. Hasta día de hoy, la experiencia como organización de envío permite decir que el programa de movilidad europea, responde y se adapta a las necesidades de todos los voluntarios y voluntarias enviados desde Mallorca.

Toni, 20 años, voluntario en el proyecto “Faces of rural Europe” en Hungría: “Finalmente vi la suerte que tengo viviendo esta experiencia durante 8 meses y como mi mente estaba completamente abierta conociendo nuevos lugares y a nuevas personas… ¡Por esto, puedo decir que es la génesis de mi vida!”

 

Manon Diquero, Pedagoga / Equipo técnico Estudi6 del “Centre Universitari de Calvià” (CUC)