Estudi6

Tots els articles per: Estudi6

16 març

Lliçó inaugural a les escoles de música d’Inca i Santanyí

per Estudi6 a Educació musical /   No hi ha comentaris

L’oportunitat de compartir reflexions amb estudiants de música i les seves famílies fou temptadora. Penses que és un públic guanyat d’entrada: tots hi som perquè ens agrada molt el mateix.

En començar a enfilar el possible guió en defensa de la música, se’m creuaven diferents perspectives: la d’un Conservatori no s’assembla a la d’una Escola de Primària o Infantil… la del públic d’un concert no és la dels intèrprets… i jo volia trobar-ne una on tots els que estimam la música ens hi poguéssim identificar per igual.

Enfocar-ho cap a l’enorme potencial que tenim a les mans els que treballem amb la música i per a la música, que la vivim amb la passió que la mateixa definició del fet musical porta intrínseca, que la sabem dotada d’universalitat, de genialitat.

Un dia, no saps com, un llibre de clowns dóna la pista i arrenca un procés creatiu que esdevé lectura introspectiva:

Vaig trobant les paraules, planeres i senzilles, que em serviran per a joves i adults.

Tenc el missatge clar, simple. Tothom, músic o no, s’hi reconeixerà!

La recerca d’imatges de “ Pallassos sense fronteres” emociona, inspira. Més que vestir amb elles l’escena, les situu de grans protagonistes.

Un bon amic, Pep Planas, s’aventura a formar-ne part, així que ell pren el paper de “pallasso” mentre jo m’entreg al de “mestra de música” (res més senzill!).

Muntatge gairebé enllestit… posem-li títol:

 

MÚSICA SENSE FRONTERES.

 

Una proposta que regala al públic una autoreflexió sobre l’essència de l’art musical;

que ens connecta des de bon principi i ens emmiralla amb el món.

Un missatge directe perquè parla d’emocions, de poder de canvi, de revolució, d’intencionalitat.

El sentit de la bellesa.

El “fer” per construir.

La sensibilitat com a motor.

Pallasso i mestra de música, expressant i cavil·lant cadascú amb el seu personatge, es mostren com a dues personalitats que comparteixen el mateix fons i la mateixa forma.

Parlant del seu SOM particular, acompanyant unes imponents imatges, evidencien camins que es reconeixen, capacitats que s’identifiquen, infinites possibilitats de mobilització coincidents.

 

La comicitat d’un i la música de l’altra tenen el poder de canviar mons, fronteres, persones, situacions.

 

Clown i músic comparteixen llenguatges universals.

I aquesta universalitat, en activar-se, crea diàleg i empatia a l’instant.

Diàleg entre l’oïda i l’ànima,

entre la veu i el cor,

entre la pell i el moviment,

entre societats i pensaments.

 

Ambdós poden ser pont per retrobar cultures,

eliminar fronteres,

recuperar energies,

retornar prioritats.

 

Aprofiten el seu art per implicar-se en la vida: transgredeixen una generositat artística que pot alimentar buits socials, que pot apropar-se a humanitats amb els mateixos drets però que estan en situacions de desigualtat.

 

Apel·len directament la sensibilitat de tot el públic assistent, que acaba aclaparat per la bellesa i la senzillesa de fotografies i discurs.

 

Cada argument comparatiu entre els dos actors, regala a l’auditori uns minuts de descans reflexiu i el convida a jugar amb la música.

Petites propostes musicals que, fent servir tots els estils, els permeten experimentar amb ritmes, amb ecos, amb cànons, amb obstinats.

Jocs musicals per a tots els públics que només reforcen la idea de connexió ràpida,

de resposta immediata que la música permet.

 

Sortiran grups de Músics Sense Fronteres d’aquestes Escoles de Música?.

Nosaltres, si més no, els haurem sacsat perquè s’hi vegin amb cor.

 

Antònia Coll Rubí

Mestra de música de l’Escola Mata de Jonc i de l’Escola de Música Ireneu Segarra (Palma)

Col·laboradora i formadora de professorat de música d’ESTUDI 6

 

Llegir més
17 febr.

FORMACIÓ PER A LA INTEGRACIÓ SOCIAL I CULTURAL D’IMMIGRANTS A LES ILLES BALEARS / IB3 NOTICIES

per Estudi6 a Actualitat /  

Reportatge sobre els Cursos d’integració social i cultural que s’ofereixen des del Centre d’informació i orientació per a la immigració “OFIM Mallorca”, titularitat del Govern de les Illes Balears, gestionat per Estudi6.

Els cursos adreçats a persones estrangeres no comunitaris, possibiliten poder acreditar la integració social a la nostra comunitat i, en el seu cas, la renovació del permís de residència

Imatges cedides per IB3 noticies

 

Llegir més
05 febr.

TERÀPIA OCUPACIONAL I INTEGRACIÓ SENSORIAL LA SIMBIÒSI VITAL I DESCONEGUDA EN L’ÀMBIT PEDIÀTRIC.

per Estudi6 a Educació infantil /  1

La importància que té la teràpia ocupacional en l’àmbit de la pediatria és encara, a dia d’avui, la gran desconeguda a la nostra terra, però no molt més enllà de les nostres fronteres el terapeuta ocupacional és un professional que juntament amb pediatres, mestres i psicòlegs esdevé un perfil clau per al correcte desenvolupament psicomotriu de l’infant.

El terapeuta ocupacional té com a principal objectiu millorar la participació de la persona en les seves activitats de la vida diària, tals com l’autonomia, la relació i interacció social, l’aprenentatge, el joc… entre d’altres. Per poder dur a terme una intervenció, cal saber identificar a priori les causes a les dificultats que presenta la persona. La integració sensorial permet detectar les causes de les dificultats que presenten els infants, per la qual cosa esdevé una eina imprescindible per als terapeutes ocupacionals.

El sistema nerviós de l’infant va madurant en funció dels estímuls que rep tant de l’entorn com del propi cos, la manera en que els processa i la resposta què l’infant genera a aquests estímuls.

Per un correcte desenvolupament psicomotriu, és de gran importància saber interpretar les conductes de l’infant per, així, adequar la font d’estímuls externs i afavorir respostes adaptades a l’entorn, que convidin a l’infant a perseverar i crear un feedback positiu que li permetrà l’aprenentatge.

L’infant necessita un entorn segur però estimulant que el convidi al moviment. L’entorn és clau per a l’aprenentatge. Jean Ayres

La Integració Sensorial és la capacitat que té el sistema nerviós central per organitzar i interpretar la informació que rebem del nostre propi cos i del nostre entorn per poder donar una resposta adaptada.

La manera de processar els estímuls té una relació directa amb la resposta que dóna l’infant. És per això que quan aquest procés no es desenvolupa de manera eficient, ens podem trobar amb dificultats de coordinació, motricitat, aprenentatge, comportament, llenguatge, socialització… entre d’altres.

La forma de processar els estímuls sensorials té un gran impacte en el desenvolupament psicomotriu, fet pel qual el menor canvi en la manera d’organitzar i interpretar les sensacions varia el desenvolupament de l’infant a tots els nivells.

A nivell del sistema nerviós central, les funcions d’integració dels nivells superiors al còrtex cerebral depenen de la integritat de les estructures inferiors i de les experiències sensoriomotrius. Segons Jean Ayres el desenvolupament i el funcionament òptim de les estructures cerebrals superiors depenen en part del funcionament òptim de les estructures inferiors.

Des del moment de la gestació fins aproximadament els set anys, es dóna el màxim grau de desenvolupament de les funcions sensoriomotrius. A partir dels set anys és quan hi ha un major desenvolupament de les funcions intel·lectuals superiors. Quant millor s’hagin desenvolupat les funcions sensoriomotrius, millor serà el desenvolupament de les funcions intel·lectuals superiors.

Si visualitzem el sistema nerviós central com si fos una casa, les estructures inferiors, són els fonaments de la casa i el procés de la integració sensorial és el que permet construir una casa sòlida amb una bona teulada capaç d’adaptar-se als canvis de temps.

Si la integració sensorial és el procés que fem per construir la casa, els sentits i la manera de processar la informació sensorial estan als fonaments de la casa. El terapeuta ocupacional és el professional que detecta si aquests fonaments són prou sòlids. En cas contrari, intervé tant en l’infant com en el seu entorn per obtenir uns bons fonaments i poder així construir una casa més ferma i més eficient.

ESQUEMA

El desconeixement tant del perfil professional de terapeuta ocupacional en integració sensorial, com de les dificultats que poden tenir en el seu dia a dia els infants amb un desordre de processament sensorial, fa que moltes vegades siguin diagnosticats de manera errònia. Aquest fet repercuteix negativament tant en el propi infant com en el seu entorn familiar, educatiu i sociosanitari, perquè així com deia Jean Ayres, terapeuta ocupacional que creà el marc teòric de la integració sensorial:

La manera d’aprendre i de comportar-nos no és més que un reflex extern del procés intern de la integració sensorial.

Catalina M. Fiol Galmés
. Directora i terapeuta ocupacional d’Apermés Teràpia Ocupacional.

Formadora de les mestres de suport d’Educació Infantil 0-3 anys d’ESTUDI 6

 

Llegir més
12 gen.

Tens un fill adolescent? Estratègies pràctiques per a la resolució de conflictes.

per Estudi6 a Educació i societat /  

El motiu d’aquest article és tractar de donar resposta i explicar algunes estratègies bàsiques per resoldre petits conflictes quotidians entre els adults i els seus adolescents. I per tant, la primera pregunta que m’apareix al cap, tenint en compte que el conflicte és un fenomen natural i necessari en la vida, és: “Per què són tan freqüents i preocupants els conflictes entre els adolescents i els seus pares/mares?”. Per intentar respondre aquesta pregunta me’n sorgeix una altra: “Quan o per què apareix el conflicte?”.

 

El conflicte es dóna quan apareixen diferències entre les dues o més parts implicades. A més, aquestes diferències se solen percebre com insalvables. Un altre aspecte interessant a tenir en compte és que normalment un conflicte entre dues persones no es dóna si una d’elles no ho vol. Normalment ens centram en la nostra opinió i interessos sense aturar-nos a escoltar l’altra part. Per consegüent allò que continua separant i augmentant la distància entre les parts, és la manera en què s’actua davant el conflicte i els resultats d’aquest, i no el conflicte com a tal.

 

Així, tenim que quan parlem d’adolescents, i sobretot quan conflueix adolescència i edat adulta, les diferències són abismals perquè els interessos, motivacions, prioritats, ideals, somnis, amistats, esquemes mentals, etc. són essencialment diferents i, per tant, les fonts de conflicte són nombroses i el conflicte es converteix en protagonista de la vida diària.

 

Quan parlam d’adolescència molta gent es posa les mans al cap; professorat, mares i pares i la societat en general. Ens preocupa i alarma i de vegades ens trobam sense els recursos o estratègies necessaris per tractar i conviure amb aquesta etapa de la vida, que paradoxalment ja hem viscut.

 

L’adolescència és una etapa crucial en la qual aprenem a ser persones. És etapa de canvis, de transició, d’incertesa, d’incomprensió (o almenys sentiment d’incomprensió), d’inseguretats, moltes vegades camuflades sota una disfressa d’agressivitat i valentia, d’il·lusions… on les vivències i la realitat no van de la mà. Hem de cercar el nostre camí i el nostre lloc al món i necessitam guia que ens ajudi a trobar aquest camí incert i fer-lo més fàcil, encara que no ho vulguem acceptar. Per això, aquesta guia ha de ser molt subtil. Parlo en primera persona del plural perquè probablement tota persona que llegeixi aquestes paraules sigui ja adulta, i tots els adults hem passat inevitablement l’adolescència. La gran majoria arribant amb èxit a l’edat adulta i crec que aquest fet tan simple ja ens ha de fer reflexionar.

 

Com afirma Louis J. Kaplan: «La adolescencia representa una conmoción emocional interna, una lucha entre el deseo humano eterno a aferrarse al pasado y el igualmente poderoso deseo de seguir adelante con el futuro».

 

És cert que la societat va canviant, i dic canviant perquè no sé si emprar el terme evolucionant, ja que en molts d’aspectes així és, i d’altres trobo que involuciona. Aquests canvis generen diferències en les condicions, l’entorn i, per tant, en l’evolució i maduració de les persones, independentment de la seva edat. Tot i que existeixen certes característiques que romanen perennes i inherents a les diferents etapes de la vida de les persones, inclosa l’adolescència.

 

Segons l’OMS l’adolescència comprèn l’edat entre els 10 i els 19 anys i està inclosa dins el període de la joventut (10-24 anys). Tenim la pubertat o adolescència inicial, que comença normalment als 10 anys en nines i als 11 en nins i arriba fins als 19 anys.

 

Aquestes condicions pròpies de l’adolescència que he mencionat, entre d’altres, són els canvis físics, emocionals i mentals que caracteritzen aquesta etapa. Els adolescents són diferents als adults en la manera que es comporten, resolen problemes i prenen decisions, i aquesta és una de les principals raons de l’aparició constant de conflictes entre els adolescents i els seus pares i d’altres adults que conviuen amb ells.

 

Davant aquest fet existeix una explicació biològica per a aquestes diferències, ja que el cervell d’un adolescent encara no està madur. Segons les investigacions de la neurociència, el nostre cervell està evolucionant i madurant fins a l’inici de l’edat adulta. Llavors, les conductes d’un adolescent estan regides en gran part per l’amígdala (es desenvolupa més d’hora, és la seu del sistema emocional i responsable de les reaccions agressives i de por) i molt menys pel còrtex prefrontal (que tarda més a madurar i és responsable del raonament). Ens trobam que encara no tenim del tot desenvolupades les connexions entre l’amígdala i el còrtex prefrontal. És una de les raons primordials de la impulsivitat que caracteritza l’adolescència (època de passions i emocions desbordades).

 

És habitual que als pares els preocupin aspectes tals com fins a quin punt donar llibertat als seus adolescents; com contrarestar la influència negativa d’algunes amistats; fins a quin punt controlar-los; com ajudar-los a diferenciar allò que és bo d’allò que és dolent; com comunicar-se amb ells; fins a quin punt han de controlar l’ús d’internet, mòbils, etc. I tot això són fonts naturals de conflicte.

 

Una de les millors maneres de tractar el conflicte és la prevenció. Demostrar amor, donar suport, supervisar, animar, motivar, elogiar, posar normes i límits clars i raonats, donar exemple, ensenyar responsabilitat i habilitats socials, facilitar experiències noves i diverses en família, respectar… són factors de protecció que actuaran com una vacuna contra l’aparició de conflictes greus i possibles problemàtiques pròpies d’aquesta etapa.

 

Respecte al tema de les amistats i les seves influències, hem de tenir ben present que els adolescents necessiten sentir que encaixen socialment i per a ells el seu grup de referència són les amistats i grup d’iguals. Jeanne Elium diu que «El conflicto entre la necesidad de pertenecer a un grupo y la necesidad de ser visto como único e individual es la lucha dominante de la adolescencia».

 

Per això mateix, hem d’escoltar els nostres adolescents quan parlen dels seus amics. No interessar-nos per les amistats és entès igual que no interessar-nos per ells mateixos. Així mateix, i a la vegada que no podem prohibir amistats, sí que hem d’influir en les eleccions dels nostres fills/filles.

 

El 80% dels adolescents de 15 anys fa servir el mòbil i segons estudis de l’ONG Protégeles, el 21,3% dels joves està en risc de convertir-se en addicte a les noves tecnologies. Aquestes poden ser-nos de gran utilitat i per tant hem d’educar en un ús adequat exercint una supervisió i limitant el temps. Tot això sense oblidar que l’adult ha de ser un model i per tant ha d’actuar coherentment amb allò que demana. Si un pare o mare passa la major part del dia amb el mòbil a la mà, difícilment podrà exigir als seus fills que no estiguin tot el dia penjats del telèfon.

 

Els pilars bàsics per resoldre qualsevol tipus de conflicte de manera adequada i constructiva són l’autocontrol, l’escolta activa i respectuosa i una comunicació afectiva i efectiva. Hem de reconèixer que el conflicte és normal i potencialment beneficiós, escoltar les diferents opinions des de l’empatia, cercar de manera compartida solucions. Recordar les nostres experiències de l’adolescència ens pot ajudar a entendre.

 

L’esforç per fer dels nostres adolescents persones madures, adultes i exitoses s’ha d’aconseguir posant atenció, comprenent i acollint el més genuí i profund de la persona.

 

«Amar no es solamente querer, es sobre todo comprender». (Françoise Sagan)

 

Naiara Aguirre López

 

Psicòloga i experta en educació emocional.

Llegir més
21 des.

EL MASSATGE INFANTIL

per Estudi6 a Educació infantil /  

Una càlida trobada entre pares/mares i fills/es: Perquè la pell… és el primer llenguatge.

Vivim en un món de presses, en un món impregnat d’una velocitat que no ens deixa assaborir ni gaudir de les petites-grans coses de la vida. Ens hem oblidat, massa sovint, de “sentir la belleza que trae consigo la cotidianidad”, com deia Díez Navarro.

Però no hem de perdre de vista que la manera en què una societat tracta als seus infants constitueix el millor reflex d’ella mateixa.

La qualitat de l’atenció a la maternitat, la família i la criança són el reflex, causa i a la vegada conseqüència del grau de civilització, respecte i humanitat d’una societat.

Tal com afirma Reichert (2011) “la protecció de la infància és un tema de ciutadania” i aquesta protecció comença en el ventre de la mare.

Per aquest motiu i fruit d’una lenta i progressiva sensibilització, un canvi en la concepció de la infància i la criança, s’estan recuperant molts costums dels nostres avantpassats.

Afortunadament, els avanços científics en Neonatologia i Pediatria han donat com a resultat la revalorització de pràctiques maternals en desús en les economies postindustrials (el mètode mare cangur és un clar exemple). Tot això ha revertit en una humanització de les tècniques neonatals i una major aposta per un maternatge i una criança conscient i nodridora a tots els nivells.

Dins aquest context es situa el massatge infantil. El seu origen és molt antic i forma part de nombroses cultures de tot el món. Podríem definir-lo com un art que es basa en la importància del contacte pell a pell com eina de comunicació, relació i afecte entre l’infant i les figures d’afecció; un tacte nodridor que et permet connectar amb el món corporal i emocional del teu nadó i que contribueix al seu desenvolupament físic, psíquic, emocional i social.

 

Importància i aplicació

La rellevància del massatge infantil va més enllà del que pot parèixer a simple vista. El massatge s’aplica sobre el cos de l’infant, però repercuteix sobre la seva ànima, ja que suposa un acte d’amor incondicional i interacció positiva. Té implicacions fisiològiques, psicològiques-cognitives  i socioemocionals.

El nadó durant els nou mesos que ha viscut dins el ventre de la seva mare ha estat gaudint d’un suau moviment i massatge constant que l’ajuda a madurar  i equilibrar tot el seu organisme (el sentit del tacte, ja està desenvolupat al cap de vuit setmanes de gestació), després, al moment del part, aquest massatge que estimula el seu cos i el prepara per sortir al món, continua present mitjançant les contraccions de l’úter que el comprimeixen. Això ens hauria de fer pensar que el nadó necessita d’una continuïtat de pressions, de tacte, de contacte…

Estudis com els duts a terme per la doctora Tiffany Field, Aslhey Montagu i d’altres investigadors afirmen que els nadons que reben un extra d’estimulació tàctil a través del moviment i contacte, ploren un cinquanta per cent menys que la resta. Els prematurs que reben massatges i que mantenen un contacte pell amb pell amb les seves mares i pares guanyen pes amb més rapidesa i abandonen més aviat els hospitals.

I si reflexionem sobre les conductes d’una mare mamífera al moment del naixement de les seves cries, allò que fa de manera més primerenca i instintiva és llepar tot el seu cos, les estimula amb un massatge que les ajuda a ajustar-se fora del ventre matern; i l’ésser humà, no és un mamífer? Llavors… els nadons necessiten estar en braços, necessiten estimulació tàctil, necessiten massatges per nodrir-se físicament i afectivament. Gràcies a aquest tipus d’investigacions, avui dia a la majoria d’UCIs de neonatologia, tenen implantat “el mètode mare cangur”.

La nostra pell, òrgan més gran del nostre organisme, té múltiples funcions, i a través d’ella es cobreixen diferents funcions com la de mantenir la calor,  proporcionar suport, contenció, sensacions cinestèsiques, descàrrega d’energia, rebre i sentir l’amor i ajudar en la construcció de l’afecció i els vincles afectius.

La relació íntima dels infants amb els seus pares és font bàsica d’autoestima. En aquest sentit, el massatge és una forma de reconeixement, reforç positiu, de comunicació no verbal càlida, íntima i especial que facilita l’expressió emocional i que ajuda a reduir l’estrès, i a desenvolupar capacitats i habilitats de la intel·ligència emocional com l’autoconeixement, l’autoestima i autoimatge positiva, l’empatia, l’altruisme, la regulació de les emocions, l’assertivitat… primordials per la nostra salut emocional.

El massatge infantil, és una eina per  mantenir la salut i benestar global dels nostres infants optimitzant els funcionaments dels sistemes respiratori, digestiu, immunològic, circulatori, nerviós i endocrí.  Ajuda a generar elements neurotàctils a la pell i a augmentar el nombre de connexions neuronals, altament importants per un desenvolupament cognitiu adequat. Facilita un entorn segur,  relaxant, càlid i facilitador del desenvolupament dels nostres infants.

Per totes aquestes raons, ens hauríem de plantejar que arribés al major nombre de famílies, d’escoles, d’hospitals, de centres sanitaris, de centres d’acollida, i un llarg etcètera, perquè tot infant hauria de tenir el dret a aquest senzill i grandiós gran regal.

Fer massatge infantil no és envoltar-se d’una gran parafernàlia,  simplement és necessària la disponibilitat dels infants i dels qui els fan el massatge, l’existència d’una connexió real, una sincronia que fa aturar el temps, un respecte mutu.

El tacte és present en qualsevol moment, situació i context, forma part de com ens relacionam,… però no sempre en som conscients. El paper del massatge infantil és fer conscient la importància del tacte, del con-tacte.

Sorgeixen des d’aquesta vessant molts d’autors que ens fan reflexionar i enriquir la nostra mirada envers el tacte en situacions quotidianes:

Carlos González al seu llibre “Bésame mucho” quan diu: “Un niño que quiere ir todo el rato en brazos ni es un malcriado ni se convertirá en un delincuente juvenil.”, simplement demana la seva dosi de tacte nodridor.

Alberto Hoyuelos al seu article la Pedagogía del moco: “La manera como hablamos, tocamos o miramos a un niño forma parte del respeto y marca la diferencia de la calidad educativa”.

Jean Liedoff recordant la importància del concepte del contínuum, parla del bot de l’infant de l’úter als braços de la mare.

Catherine l’Ecuyer al seu llibre “Educar en el asombro”, fa diferències entre rutina i ritual: “La rutina, como una repetición monótona de actos mecánicos inconscientes, aburridos y sin sentido puede alienar a los niños, niñas y personas adultas. En cambio, el ritual es una rutina con sentido, humanizada y consciente”  El massatge infantil és un ritual que es pot instaurar en l’esdevenir del dia a dia dels infants.

Pikkler tenint en compte com les persones que tenen cura dels infants s’haurien d’apropar i tenir cura dels mateixos.

Tots ells advoquen pel sentit comú i defensen com el tacte i el respecte deixen la seva màgia en cada infant que toquen.

Per això qualsevol moment és bo: el canvi de bolquer, el moment de pentinar, rentar, llevar mocs, menjant,…per a què els infants se sentint escoltats, respectats, en definitiva estimats, assolint així una base segura des d’on anar caminant per la vida.

Naiara Aguirre  – Maria Femenias – M. Eugènia Pascual

Mestres de suport del Servei d’Atenció a la Diversitat 0-3 anys.

 

 

Referències

Díez Navarro, M.C. (2011) Los pendientes de la maestra. O cómo piensa una maestra en los niños, las escuelas, las familias y la sociedad de hoy. Barcelona: Graó.

Field, T. (2001) Massage therapy facilitates weight gain in preterm infants. Current Directions in Psychological Science, 10 (2), 51-54.

Field, T. (2002) Massage therapy. Complementary and Alternative Medicine, 86, 163-171.

Field, T. y Hernández-Reif, M., (2001) Sleep problems in infants decrease following massage therapy. Early Child Development and Care, 168, 95-104.

González, C. (2004) Bésame Mucho. Madrid: Temas de hoy.

Hoyuelos, A. (2014) La Pedagogía del moco. Revista Infància núm 143.

Montagu, A. (1981) El sentido del tacto. Madrid: Aguilar.

Montagu, A. (1971) Touching: the human significance of the skin. New York: Columbia University Press.

Reichert, E. (2011) Infancia la Edad Sagrada. Barcelona: La llave.

Schneider, V. (2000) Masaje infantil. Guía práctica para el padre y la madre. Barcelona: Médici.

Llegir més
18 des.

Concurs interbibliotecari de fotografia i dibuix – El Nadal i la Lectura

per Estudi6 a Actualitat /  

Llibres i betlems, torrons i biblioteques, contes i estrelles… Per finalitzar el 2015 les biblioteques de Coll d’en Rabassa, Son Cladera, Son Ximelis, Son Ferriol, Son Gotleu, Son Cànaves i Son Sardina convoquen un Concurs interbibliotecari de Fotografia i dibuix sota el títol EL NADAL I LA LECTURA que té com a objectiu fomentar la participació social i cultural. Per participar només has de fer un dibuix (menors de 14 anys) o una fotografia (a partir de 14 anys) i entregar-ho abans del 27 de desembre a una de les biblioteques participants. No oblidis consultar les bases.

Llegir més